Feina feta el 2021 i plans de futur

El 2021 va acabar fa uns dies, però encara no havia fet balanç de la feina feta. També crec que toca plantejar-se que fer aquest any.

L’any passat me’l vaig passar pintant gòblins com un descosit. Avui us porto una foto de família de tots els gòblins.

goblins_nocturn

He pintat 200 gòblins, el que em permet tenir un gran nucli d’infanteria per a fer un exèrcit nocturn.

No he contat quants punts tinc exactament però si a tot això afegeixo els gegants, i altres unitats singulars és probable que ja arribi als 5000 punts. Tècnicament he arribat a l’objectiu que m´havia proposat. Dic tècnicament perquè l’objectiu no era només fer un exèrcit, si no enfrontar-lo a un altre exèrcit de 5000 punts de gòblins nocturns.

El problema és que el que havia de ser el meu rival en aquesta aventura, després d’adquirir més de 2000 gòblins, se’n va cansar i s’ho va vendre tot. O sigui que ara m’he quedat sense rival 😦 A més a més, al torneig verd vaig enfrontar-me contra un exèrcit de gòblins nocturns i el vaig veure massa previsible, aleatori i fàcil de guanyar. Vaja que ara de cop em fa una mica de mandra dedicar tot un cap de setmana a fer una batalla amb un exèrcit de bojos arreplegats, porucs i indisciplinats.

En resum, tinc moltes miniatures pintades però cap rival amb qui enfrontar-les i buscar un nou rival, si no té un exèrcit del meu estil (goblin nocturn), crec que no té cap sentit perquè escombrar-me del camp de batalla li serà massa fàcil.

Què faré a partir d’ara? Doncs francament no ho se. Tinc clar que un parell d’unitats que tinc a mig pintar les acabaré, però no crec que dediqui masses més esforços (ni entrades) a fer un exèrcit de gòblins nocturns. Durant les pròximes setmanes pensaré a veure que faig i com oriento algun nou projecte, però a dia d’avui estic un pel desmotivat i desorientat pel que fa al pintat i creació d’un waagh.

Curiosa manera de començar l’any, però que hi farem.

EMiN

Geneta, un gat invasor que fa pudor

La geneta (Genetta genetta) també anomenada gat mesquer és un mamífer carnívor de les nostres terres.

És un animal originari de l’Àfrica però actualment molt estès a la península Ibèrica. Es desconeix com va arribar a casa nostra aquest animal, però se suposa que va ser introduït. Se sap que tant els romans com els àrabs les tenien com a animals de companyia perquè és manyac com un gat i un gran caçador de ratolins. Però té una gran pega, a diferència del gat domèstic (Felis catus) fan bastanta pudor (tenen glàndules almesqueres molt oloroses que utilitzen per a marcar el seu territori). Possiblement per aquest motiu a partir de l’edat mitjana es va anar canviant l’hàbit de tenir genetes a les cases i vaixells per gats, animals més “nets”. Així doncs les genetes van ser abandonades escampant-se per les nostres terres. Tècnicament és una altra especie invasora per culpa de l’home, però fa tants anys que és aquí que ja se la considera autòctona i de fet fins i tot és parla d’una subespècie Eivissenca.

O sigui que tots els comptes d’Instagram que estan dedicats a gatets si les genetes no fessin tanta pudor estarien dedicats a aquestes altres bestioles. Aquí us poso un vídeo perquè pugueu veure que també són uns animalons molt entranyables i fotogènics.

EMiN

Segueix creixent el waaagh

Nova unitat de gòblins per l’exèrcit. Aquests van amb arma de mà i escut. Són els gòblins de 8ª edició. Com a detallets extres per a fer una mica diferents les unitats tenim:

  • El músic: fet amb les restes sobrants dels pastors de paparros d’age of sigmar.
  • El filler és un troll de Grenadier miniatures que ja us havia ensenyat prèviament.
  • L’heroi és un dels molts herois gòblins que van fer per a 7 edició. N’hi ha un munt i tenia intenció d’anar-ne posant un en cada unitat que anés pintant.

A nivell de joc, l’única gràcia d’aquesta combinació d’armes és que en combat cos a cos salven a 5+ i no a 6+.

warhammer_goblin_nocturn_espasa

Aquesta serà l’ultima entrada de pintura de l’any. Ha estat un any que han passat moltes coses i entre elles que el que havia de ser el meu company/adversari en aquesta gegantina i boja idea que era enfrontar 5000 punts per bàndol de gòblins nocturns ha abandonat el projecte. L’ha abandonat tant, que s’ha venut tots els gòblins i ara s’està fent un exèrcit de saures! Això em fa replantejar si t’he sentit seguir creant un waaagh tant gros de gòblins nocturns. El GN són molt poc competitius per si sols, pel que jugar una partida a 5000 punts contra qualsevol altre exèrcit implicaria una derrota immediata.

A l’entrada resum de l’any i inici del que ve us explicaré que he decidit fer.

EMiN

Nous veïns

Últimament he fet moltes entrades d’espècies invasores que s’estan introduint als Països Catalans per acció de l’home i que fan molt mal.

Avui però us parlaré d’un nou ocell que tenim a les nostres terres que en principi no sembla que la seva presència sigui culpa nostre. És la Cornella emmantellada (Corvus cornix). Es tracta d’un ocell de la família dels corbs que es distribueix pel centre i nord d’Europa.

Cornella_emmantelladda_zona_distribució
_

Però curiosament des de fa un parell d’anys se’n troben exemplars a la costa catalana. Les primeres visualitzacions es van fer al delta del Llobregat, però se n’han anat veient a altres punts de la costa.

Visualittzacions_cornella_emmentellada
Hi ha una APP anomenada ornito on es poden registrar els visualitzacions dels ocells. Aquí veieu les registrades durant el 2021

No se sap exactament com va arribar aquest ocell a casa nostre, potser ven venir a dalt d’un vaixell o potser portats per una tempesta, però l’alt nombre de visualitzacions ens fa pensar que ja el podem considerar establert a Catalunya.

Us en poso un vídeo per si el veieu algun dia el sapigueu reconèixer:

Recorda un corb però és una mica més petita i amb el cos gris i les ales negres

I amb aquest nou habitant de les nostres terres m’acomiado fins a l’any que ve.

Bon dijous

EMiN

La reina vermella i el nedador blanc

La hipòtesis de la reina roja és una hipòtesi evolutiva que proposa que els organismes han d’adaptar-se, evolucionar i proliferar constantment per sobreviure mentre competeixen amb altres organismes en continua evolució, en un entorn que a més està en canvi constant. Aquesta hipòtesis descriu la necessària adaptació continua de les especies només per a mantenir el statu quo (estat del moment actual) amb el seu entorn. Si una espècie deixés d’evolucionar, seria ràpidament superada per les del seu entorn i desapareixeria.

El nom li ve d’un paràgraf d’Alícia a través del mirall de Lewis Carrol:

Alícia, que és agafada de la mà per la Reina perquè corrin juntes, se sorprèn molt a veure que, encara que corre el més ràpid que pot, el seu voltant no sembla canviar:
Alícia va mirar al voltant seu amb gran sorpresa.
-Però com? Si sembla que hem estat sota aquest arbre tota l'estona! Tot està igual que abans!
-Doncs clar que sí! -va dir la Reina-. I, com si no?
-Bé, el que és al meu país -va aclarir Alícia, esbufegant- quan es corre tan ràpid com ho hem estat fent i durant tant de temps, se sol arribar a alguna altra banda ...
-Un país bastant lent! -va replicar la Reina-. El que és aquí, com veus, cal córrer tot que una pugui per romandre en el mateix lloc. Si es vol arribar a una altra part cal córrer almenys dues vegades més ràpid.

Tot això ve al cas del jove nadador blanc que després de 50 minuts nadant està exactament al mateix lloc. En aquest cas per culpa d’una goma del Decathlon.

EMiN

Bany de cendra

L’altre dia veiem un cérvol com es rascava amb les banyes i es banyava en fang per a treure’s els paràsits. Com això dels paràsits és un mal que passa a moltes espècies, aquestes van ideant mètodes per evitar-los. Si mireu al vostre voltant és fàcil que ho veieu.

Avui us porto unes imatges cedides per un seguidor del blog que me les va enviar en veure el cérvol anterior. Hi podem veure unes gallines com es rebolquen en cendra per fer fora els paràsits que puguin tenir. I es que la natura és molt bonica, però quan hi has de viure descobreixes que el repelent és un gran invent.

Bon dijous

EMiN

Abanderats

Sóc un gran afeccionat a les banderes, de fet en tinc tota una col·lecció. Tinc banderes de països, de nacions sense estat, d’equips de futbol, d’associacions, de grups armats…

Quan monto una unitat de Warhammer m’encanta que també tingui moltes banderes. De fet a nivell de joc que en tingui una és beneficiós, que en tingui una dotzena completament inútil, però per mi quantes més millor. Sovint penso que m’encantaria que el meu exèrcit fos com les tropes japoneses antigues, en les que cada soldat portava la seva pròpia bandera.

Tot això us ho explico perquè avui us presento la meva última unitat. Està feta íntegrament per miniatures de metall de 4a edició. Com una se’m va trencar, la vaig conversionar a abanderat i com em calien més models dels que tenia vaig afegir un altre abanderat del carro d’en Grom. Les banderes les vaig pintar a mà alçada, fent un dibuix francament penós però que sembla que l’hagin fet els propis gòblins amb molt d’esforç.

I així poc a poc, l’exèrcit va creixent.

EMiN

Tant de bo tingués Autan

El camp quan ets al sofà de casa sempre és bucòlic i adorable, sobretot si el mirem a la televisió o des de l’instagram.

Però possiblement el que millor defineix el camp és que està ple de bitxos que pessiguen (mosquits, puces, paparres, tabacs). Els humans em desenvolupat gran quantitat de repel·lents, però els animals no tenen aquesta sort. De fet la vida a la natura que sovint ens la volen vendre com idíl·lica és bastant dura i desagradable. I si no em creieu us convido a anar al Delta de l’Ebre quan es pon el sol al mes d’agost sense cap tipus de repelent 🙂

De tota manera qui més qui menys s’espavila i avui us porto un cérvol comú (Cervus elaphus) rebolcant-se en el fang i gratant-se amb les banyes per intentar treure’s els paràsits i evitar-ne picades. Possiblement preferiria un repelent, però qualsevol va i li posa amb aquestes banyes que té.

Bon dijous.

EMiN

Buscant els límits

Si hi ha molts gòblins junts fàcilment començaran a barallar-se. Això a nivell del joc es representa amb l’animositat. Cada inici de tron es tira un dau per cada unitat amb cinc o més gòblin. Amb un 1 començaran els conflictes…

Però hi ha alguns mètodes per evitar-ho, un és posar personatges o banderes que anul·lin o redueixin el risc de tenir animositat, però un altre és fer unitats de menys de 5 gòblins. Els gòblins són molt inútils pel que cal anar amb grans unitats per a poder fer alguna cosa, però hi ha alguna excepció. I avui porto aquesta excepció, es tracta d’una untat de només 4 gòblins, però amb una dotzena de paparros. Com hi ha 4 gòblins no tenen animositat i a matar enemics ja se n’ocuparan els paparros.

Per fer aquesta unitat he usat els dos models de pastors gòblins de 4a edició i els 7 models de paparros. Per arribar fins a 12 (xifra màxima que poden portar) he usat també el paparro punky de warhammer quest i un dels paparros de 3D disenyats per Eamann.

Com sempre cal fer enfadar als nans pel que hi he afegit una runa nana d’una estatua profanada fa poc.

I així poc a poc el waaagh va creiexent

EMiN

Espècies invasores VI

La gran introducció de noves especies al nostre ecosistema està fent que ja quasi sigui més fàcil trobar una espècie invasora que una d’autòctona al nostre medi!

Avui us presento el morrut vermell (Rhynchophorus ferrugineus). És un escarabat originari de la polinèsia que s’ha anat escampant pel món a dins de les palmeres que s’exporten per a jardineria. A la península es va documentar per primera vegada el 1994 i actualment ja s’ha escampat per tots els països catalans. Les seves larves excaven galeries a dins dels troncs de les palmeres i les acaben matant. L’espècie més afectada és la palmera canària, però també ataca la palmera datilera i la washingtoniana. Si us hi fixeu veureu moltes palmeres mortes o mig pansides als parcs i jardins de pobles i ciutats.

Des d’un punt de vista estrictament ecològic, que ataqui aquestes palmeres tampoc seria un problema perquè cap d’elles és autòctona de la península. Però hi ha que pensa que quan hi hagi escassedat d’aquest tipus de palmera atacarà a les especies autòctones com és el margalló transformant-se llavors en un problema pel nostre ecosistema. Per altra banda si arriba a les canàries terra endèmica de la palmera canària la seva presencia serà terriblement nociva com ja ho va ser al nord d’àfrica on va matar mils de palmeres datileres.

Com a insecte no és lleig, és vermell i té el “morro” llarg. Aquí unes imatges per si no el coneixieu

Bon dijous

EMiN

Create your website with WordPress.com
Per començar