De com es va formant el major waaagh goblin mai vist…o casi
Per l’horda troll calien molts trolls i aquest en concret devia fer més de 20 anys que esperava a la cua de pintura.
La seva funció després de participar al torneig serà acompanyar a una unitat de gòblins nocturns. Així m’estalvio pintar 4 gòblins i dono una mica de varietat a l’exèrcit.
EMiN
Hi havia un aprenent de pagès que va voler fer un hort ecològic i va plantar mongetes. Al cap de pocs dies la planta va créixer i li van aperèixer floretes. El pagès molt content ja va començar a preparar el perol per a fer una amanida. Llavors va venir el pugó, un insecte que no té closca per protegir-se, no té una gran mandíbula, no sap saltar ni còrrer i que de fet no sap defensar-se i es va començar a menjar la saba de la mongetera. L’insecte en concret era un inútil però tenia una amiga, la senyora formiga que la protegia i cuidava a canvi dels seus excrements. Al cap de pocs dies la mongetera estava tota moixa i totes les flors havien caigut.
Però el pagès era un eco-hippy i no va volia posar cap “químic” a més havia vist una marieta i tothom sap que les marietes mengen pugó.
Al cap d’un dies quan la planta era negra i mig morta de tant pugó que tenia i no havia fet cap mongeta va aparèixer un estol de marietes que es van atipar de tant menjar pugó. I és que les marietes mengen pugó, però ho fan quan aquest ja està ben desenvolupat i en gran quantitat a sobre la planta o dit d’una altre manera, quan ja és massa tard.
Així la formiga es va atipar de merda de pugó, la marieta va menjar fins a reventar i el pagès es va quedar amb un pam de nas.
I és que si vols mongetes has de posar químics i quan dic químics no vull dir H2O…
Bon dijous
EMiN
Nota: curiosament els papasastres (Forficula auricularia) són insectes que ataquen el pugó des del seu inici, podent eliminar femelles i evitant-ne la propagació, però com són molt més lletges que les boniques marietes, no s’han fet famoses i no surten a les faules.
Per fer l’horda troll vaig haver d’usar tots els trolls possibles i aquest personatge especial de l’any 1994 del joc Blood Bowl va ser “fitxat” per la unitat de trolls de pedra.
La vaig pintar de blau amb ungles vermelles com era costum en aquella època i envernissar de brillant per donar-li un aspecte llefiscós.
Acabat el torneig l’afegiré a una unitat de gòblins per a donar varietat a l’exèrcit seguint el costum que he fet fins ara.
EMiN
Els àtoms i molècules s’uneixen per diversos tipus d’enllaços com són els covalents, els iònics, els metàlics o per les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d’ions i molècules neutres. Però hi ha altres forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars com per exemple les forces de van de Waals. Les forces de van der Waals són ellaços molt febles però tenen un paper molt important en moltes substàncies. Són per exemple les que permeten al nitrogen estar en estat líquid i que els dermatòlegs puguin cremar berrugues i pagar la hipoteca.
Però hi ha un animal que usa les forces de van de Waals per moure’s. És el dragó comú (Tarentola mauritanica). Aquest reptil comú als països Catalans té a sota dels dits unes 12 laminetes subdigitals adhesives, que li permeten d’enfilar-se amb facilitat per superfícies verticals i llises. Les làmines estan formades per pèls finíssims, al seu torn ramificats en spatulae (aquestes només visibles amb microscopi electrònic). Són tan fines que interactuen amb els àtoms que componen el suport pel qual es desplaça el dragó (pedra, maons, vidre) mitjançant les forces de van de Waals. Aquestes forces són molt febles, però com que a cada pota hi ha al voltant de mig milió de setae, amb 1.000 spatulae cadascuna, la seva suma permet suportar el pes de l’animal. A l’hora, el dragó pot sostreure-se’n a voluntat variant l’orientació de les làmines.
O sigui que quan veieu un dragonet al sostre de casa vostre i el volgueu fer fora penseu que té una unió atòmica amb la vostra paret, el fareu fora igual però amb més respecte i admiració 🙂
Després d’aquesta irrellevant informació ja podeu començar el dia
Bon dijous
EMiN
Pel torneig verd vaig decidir portar una llista troll però no tenia cap troll pintat, pel que m’hi vaig haver de posar a corre-cuita. Afortunadament no és la primera vegada que se m’acut un projecte per fer en poc temps i ja en se alguns trucs. Un d’ells és aprofitar tot el que tinguis a mitges. Tenia uns trolls de riu comprats de segona mà i pintats tot i que molt danyats pel temps. Amb una mica de pintura per les vores i alguna tinta els vaig deixar prou arregladets. A continuació vaig fer diverses capes de vernís brillant per evitar que es tornin a despintar per l’ús i per donar-los un aspecte llefiscós. Aquí els teniu:
EMiN
El senyor Thayer va ser un pintor paisatgista de finals del segle XVIII i principis del XIX i sembla que també li agradava molt pintar àngels. Però el que el fa ser citat aquí són els seus treballs sobre el camuflatge. Va estudiar molt els colors dels animals i va veure que en la gran majoria la part del ventre és més clara que la del llom i que això els ajuda molt a camuflar-se. Aquest fenomen s’anomena el contraombreig i permet als animals desdibuixa-se al paisatge (també es pot anomenar llei de Thayer en honor seu).
Per entendre el fenomen hem de saber quatre coses. Quan la llum incideix des de dalt sobre un objecte de color uniforme tal com una esfera fa que la part superior sembli més lluminosa i la part inferior més fosca, amb un degradat d’una a l’altra. Aquest patró de llum i ombra fa que l’objecte sembli sòlid i, per tant, actua com una indicació visual que fa que l’objecte sigui més fàcil de detectar. En el contraombreig l’efecte del reflex de la llum és contrarestat per l’efecte de l’autoombreig reduint la facilitat de detecció dels predadors i de les preses. Com això costa d’entendre el propi Thayer va fer uns esquemes per explicar-nos-ho
Hi ha també el fenomen invers. Aquí el ventre està pigmentat més fosc que l’esquena, augmenta el contrast i fa que els animals siguin més visibles. Es pot trobar en animals capaços de defensar-se a si mateixos i que no tenen por dels depredadors com ara les mofetes.
I tot això us ho explico perquè l’altre dia collint tomàquets vaig veure un animal que feia un saltiró. Al vídeo el podreu veure molt bé, però a mi em va ser francament difícil localitzar-lo tot i que l’havia vist saltar i havia vist on havia anat. És possible que el gripau no sàpiga que és el contraombreig ni conegui el Thayler, però milers d’anys d’evolució l’ha anat dissimulant en el paisatge.
Bon dijous
EMiN
Avui us porto un nou carro per l’exèrcit. Aquest està tirat per un únic paparro, però molt més gros de l’habitual. És el model fet per a impressora 3D de l’emman.
El carro el vaig fer jo mateix i l’auriga és un regal d’un general goblin. A sobre del paparro hi ha dos gòblins que em van sobrar dels paparros espaxurradors, que ajuden a donar un aspecte caòtic a tot el conjunt.
Amb aquest ja són cinc els carros que tinc (I, II, III). Aquest el reservaré com a heroi goblin en carro.
EMiN
Segons el INE amb dades ja un pel antigues, el 49% dels Catalans considera que la mitjana perfecta per tenir sexe són dues o tres vegades a la setmana, tot i que només el 31% reconeix que ho faci. Un 29% manté relacions un cop a la setmana i un 12% una vegada cada 15 dies, un 8% un cop al mes, un 6% cada 60 dies, un 4% una vegada cada tres mesos i un 8% cada sis mesos o més.
Per això és una visió antropocèntrica de la situació i des d’aquest blog que preten ser inclusiu volem tenir en compte les opinions i hàbits de tots els catalans i catalanes, també de les persones no humanes.
I que en pensa la tortuga de terra mediterrània del tema? Doncs la Testudo hermanni femella considera que amb un cop cada 2 o 4 anys n’hi ha prou i de sobres. Així després d’una còpula es guarda l’esperma a un òrgan que té a l’oviducte i l’anirà usant per fecundar els òvuls dels següents dos a quatre anys. L’opinió dels mascles de tortuga possiblement difereix del de les femelles però és irrellevant…
A continuació i perquè veieu que no us enganyo, us mostro un vídeo gravat al mes d’abril d’una posta de tortuga, d’una femella que feia més de dos anys que no feia cap Tinder 🙂
Bon dijous i no sigueu tortugues i f… més.
EMiN
Fa un temps us vaig ensenyar els meus pastors de 4ª edició, avui us presento els models restants.
Aviat us presentaré una unitat amb tots els paparros i pastors de 4ª edició.
EMiN
El gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) és un ocell de grans dimensions que s’esten per Europa, nord d’Àfrica i Orient Mitjà. N’hi ha que migren, però d’altres s’han establert tot l’any en un territori. És el cas de Barcelona, on una comunitat creixent de gavians s’hi han establert i hi han prosperat. Malgrat que és una espècie marina, s’ha anat adaptant als recursos de la ciutat i també s’ha especialitzat a menjar coloms. Però de fet menja pràcticament de tot i és molt astuta: pot arribar a conèixer els costums i horaris dels ciutadans i anar, per exemple, cada dia al pati d’una escola a recollir les restes dels entrepans que els nens han deixat a l’hora d’esbarjo. És un un animal molt agressiu i cridaner pel que sovint causa molèsties als veïns.
La població de Gavià ha anat augmentant a Barcelona al mateix temps que la població de gavina disminueix, pel que si veieu un ocell que us recorda una gavina corrent pel parc, quasi segur que és un gavià.
Així doncs, els ocells que es barallen per un colom i que no tenen cap intenció de compartir, al sostre de davant de casa meva són gavians i no gavines (que és com els meus nens als havien anomenat). Perquè a diferència del que pretenien ensenyar-nos al cau a la natura ho tenen clar, compartir és tenir menys.
Recordeu estimats lectors, els heu d’anomenar pel nom: Gavià argentat de potes grogues 🙂
Bon dijous
EMiN
