Primera unitat acabada

Orda-gobli-nocturna-fanatics-paparros-trolls

Aquesta imatge d’una exèrcit goblin nocturn és del llibre d’exèrcit de la 4a edició de warhammer. A la 4a edició els gòblins nocturns anaven de negre i amb quadradets tipus escacs/ska. Els colors del meu exèrcit no són aquests però voldria que tingués aquest aspecte caòtic de la imatge. A la primera unitat que he fet crec que he aconseguit captar en part aquest aspecte. Que en penseu?

goblins_nocturns_unitat_filler
Hi ha un troll, un paparro, una xarxa, un estandard amb una lluna…
goblins_nocturns_unitat_filler

La segona i la tercera unitat ja estan en procés però està sent més llarg del que inicialment havia planejat. Espero poder-vos-les ensenyar aviat

EMiN

Gripaus

Als països catalans hi ha moltes espècies diferents de gripaus. Avui us porto un gripau corredor o gripau ratllat (Epidalea calamita).

És fàcil d’identificar perquè té una ratlla groguenca que va d’un cap a l’altre de l’esquena.

Els seus costums són terrestres i alhora crepusculars i nocturns. Durant el dia roman enterrat al sòl o bé sota les pedres, però en fer-se fosc abandona el seu amagatall per tal de capturar petites preses, que consisteixen bàsicament en coleòpters, formigues i larves d’insectes. Pel seu règim alimentari és una espècie beneficiosa per a l’ésser humà.

A diferència del que pugui semblar no li agrada gaire l’aigua (només hi va durant l’època de reproducció), pel que aquest es va enfadar bastant quan es va trobar al mig del sortidor del safareig del Mas

View this post on Instagram

Gripau fent escalada #capçanes

A post shared by waaaghgoblinEMiN (@waaaghgoblinemin) on

EMiN

Pintant un Heroquest

Aquí va començar tot. Amb el Heroquest. Un joc de miniatures i masmorres en que eres un heroi (nan, elf, bàrbar o mag) i havies d’anar buscant tresors i complir missions mentre et barallavesa amb orcs, gòblins i altres monstres.

Després van venir molts altres jocs (BattleTech, cruzada estrelar, advanced heroquest, warhammer..) però sempre em quedarà un petit lloc al cor per aquest primer joc.

El cas és que quan vaig fer una batalla contra en Mathy (terrible general skaven), em vaig deixar el xaman orc. La batalla es feia al seu club Alpha Ares i com i té material guardat em va deixar un orc del Heroquest per a fer de xaman. Al final de la batalla per a consolar-me després de la gran pallissa me’l va regalar.

Per a poder-lo afegir a les meves tropes li vaig tallar la seva base i n’hi vaig posar una de 25 x 25 mm i l’he pintat amb els colors de l’exèrcit.

Heroquest-orc

Tristament ara no és possible parlar del Heroquest sense mencionar el Heroquest 25 aniversari. Pels qui no sabeu de que parlo és una campanya de micromecenatge que va fer Gamezone per a treure el joc 25 anys després del seu llançament. La campanya va ser un èxit de recaptació, aconseguint més de 800000 euros. El problema és que per incompetència, mala planificació, supèrbia o una mica de tot plegat el joc 6 anys després de finalitzar la campanya encara no ha estat entregat als seus mecenes (i tot i que ha acabat als tribunals, possiblement mai s’entregarà). Jo quan es va fer aquesta campanya era una època en que afortunadament estava completament desconnectat del hobi. I dic afortunadament perquè si ho hagués sabut hi hagués participat segur. Quan posteriorment ho vaig saber vaig trobar una botiga que en feien la preventa i els hi vaig comprar. Però quan van veure que el joc no arribaria mai, m’ho van canviar per una zombicide (joc molt recomanable del que potser algun dia us parlaré). La botiga en qüestió és The Curiosity Shop la i la menciono perquè quan un és legal també és bo fer-ho constar.

Fins aviat

EMiN

Garrí de senglar (Sus scrofa)

La femella de senglar pareix a la primavera una mitjana de cinc garrins o porcells, depenent de l’edat de la mare i l’abundor d’aliment de la tardor anterior. La mare prepara una mena de cavitat com a niu, posant-hi un entapissat de matèria vegetal tendre. Els garrins tenen un pelatge característic amb 11 ratlles de marró clar i fosc . Als dos o tres mesos d’edat comencen a canviar de color i a menjar aliments sòlids. Als cinc o sis mesos, el pelatge passa cap als tons vermellosos, els porquets ja són independents i pesen uns 30 kg. A partir dels 10 mesos els senglars ja tenen el pelatge fosc dels adults i si són mascles deixaran la família (expulsat pel mascle dominant o les femelles adultes per evitar consanguinitat).

Al vídeo d’avui hi ha una família de senglars amb cadells d’entre 6 i 10 mesos. A les imatges s’hi poden contar fins a 7 cadells i és que l’abundància de menjar per l’abandonament dels camps fa que cada cop les femelles facin cadellades més grans.

Avui us ho poso en dos formats, perquè hi ha gent que m’ha dit que a vegades no pot veure els vídeos de l’instagram

EMiN

Estabilitzant miniatures

Nova entrada per explicar un consell fàcil de fer i útil per jugar. Sovint les miniatures tenen molt poca estabilitat. Això és especialment acusat en miniatures com els goblins fanàtics o els paparros saltarins.

Dos-paparros-saltarins-i-un-goblin-fanatic
Miniatures francament inestables
El centre-de-gravetat

Per donar-li estabilitat es que cal fer és baixar el centre de gravetat i el que farem és augmentar el pes de la la base. Per fer-ho usarem plom. El plom és un material d’alta densitat i baix preu i ens anirà molt bé en forma de boletes. Un lloc fàcil d’aconseguir-los és a les botigues de pesca perquè les canyes de pescar en duen. Els meus són de la secció de pesca del Decathlon.

Caixa-ploms-pesca-decathlon
Els números que ens aniran bé per a la nostra tasca són les boles del número 9 al 7.

La tècnica és molt senzilla. S’omple tota la part inferior de la base de boletes de plom i després es posa una gota de superglue fixant-les totes. Això dona una enorme estabilitat al les nostres miniatures.

Base-plena-de-ploms
Aspecte final un cop ben enganxat

I ara a jugar

EMiN

Gòblins amb xarxa

Aquests gòblins ja van existir a la quarta edició de warhammer com una unitat pròpia conjuntament amb uns goblins amb garrot. Uns immobilitzaven l’enemic i els altres l’estomacaven.

A 6a edició les xarxes canvien i és un extra que pots afegir a la primera fila de la unitat i redueix el número d’atacs de l’enemic. Tinc les miniatures per fer una unitat de les de 4a edició però com per ara és una unitat que no té recles a MDNR he pintat només les miniatures de 6a edició. Aniran a la unitat del gran general.

goblin-nocturn-amb-xarxa-sisena-edicio-warhammer
Hi havia tres models o sigui que una de les miniatures la tinc repetida
goblin-nocturn-amb-xarxa-sisena-edicio-warhammer
goblin-nocturn-amb-xarxa-sisena-edicio-warhammer
goblin-nocturn-amb-xarxa-sisena-edicio-warhammer

Poc a poc, molt a poc a poc, va creixent el waaagh

EMiN

Espècies invasores III. Quan l’invasor és envaït

La figuera de moro és una planta del gènere Opuntia. El seu nom pot donar lloc a confusió, perquè no és originària de l’Àfrica sino que prové dels deserts del nord de Mèxic.

S’ha estès a altres parts del planeta per l’acció de l’home. Actualment es troba plantada en talussos i marges assolellats, sovint per a fer tanques, a gairebé tot el litoral mediterrani. Als Països Catalans ha esdevingut subespontània des de la costa nord fins al migjorn valencià. És comuna a les illes Balears. Figura a la llista de les 100 espècies invasores més nocives d’Europa.

Figuera-de-moro-amb-figues-se-moro
L’espècie principal introduïda a Europa és la Opuntia ficus-indica (Riuderenes)

Té diversos usos comercials, per una banda el fruit és comestible i força bo. Però el que en motivà en gran part la difusió a les Canàries, el Nord d’Àfrica i el Mediterrani, és la cria de cotxinilles per a la producció d’un pigment vermell, el carmí, utilitzat entre altres coses com a colorant alimentari.

Però des de fa una temporada les figueres de moro s’estan morint. El responsable és una caparreta, la Dactylopius opuntiae, que pertany a la família Dactylopiidae. No s’ha de confondre aquesta caparreta amb una altre la Dactylopius coccus que és la que s’usa per a l’extracció d’una tinta emprada per fer un colorant natural, el carmí. La D. opuntiae no s’usa per a l’extracció del tint perquè té menys contingut d’àcid carmínic que el D. coccus. A més a més les empreses que produeixen aquest tint natural no estan interessades en tenir les dues cotxinilles perquè tot i que la D. coccus és més gran, la D. opuntiae té una capacitat colonitzadora molt superior i la desplaça.

Es pensa que algú amb intenció de fer tint va portar erròniament de Mèxic la D. opuntiae. Aquesta no només no li va ser útil per fer el tint si no que per la seva gran capacitat colonitzadora s’ha escampat ràpidament per tota la península comportant-se com una nova espècie invasora.

Però en aquesta ocasió aquesta nova espècie no està sent perjudicial si no tot el contrari, perquè està eliminant totes les figueres de moro. De fet, fa poc temps s’han portat pales parasitades del parc natural de Collserola a les illes Medes per a erradicar-la d’allí.

figerea-de-moro-amb-cotxinilla
Les pales de la figuera s’omplen d’una substància blanca (feta per la pròpia cotxinilla per protegir-se) i al cap de poc temps moren

Curiosament a Almeria, on es pensa que es va iniciar la invasió, la gent té molt d’apreci a aquesta planta i hi ha campanyes reclamant que s’actui contra la cotxinilla. Això no és possible perquè legalment la figuera de moro està etiquetada com a espècie invasora i com a tal s’ha d’erradicar i està prohibit fer cap acció per protegir-la. Però encara que es volgués protegir, la gran resistència als insecticides i la falta de depredadors naturals (a diferencia de Mèxic on si n’hi ha) fa impossible l’erradicació de la cotxinilla.

O sigui que estimats lectors, si voleu menjar una figa de moro aprofiteu aquesta tardor, perquè aviat no n’hi haurà.

Bon dijous

EMiN

Pastors de paparros

Quant els goblins nocturns van a la batalla sovint hi porten gran quantitat de paparros. Per a guiar els paparros els pastors gòblins porten una enorme forca que porten entre dos gòblins (això a 4ª i 5ª edició després ho van canviar per instruments musicals com veurem properament).

A nivell de normes encara no està adaptada l’enorme forca a MDNR però possiblement quan puguem fer la batalla ja tindran unes normes específiques.

Aquí els primers tres paparros i pastors

EMiN

Sarna

La sarna sarcòptica, escabiosi o ronya és una malaltia contagiosa dels mamífers, incloent-hi els humans. Està causada per un àcar diminut, Sarcoptes scabiei, que excava galeries en l’estrat corni de la pell.

Els brots esporàdics o epidèmics de sarna en determinades comunitats humanes, escoles, hospitals i d’altres institucions, són relativament freqüents. En els humans, tradicionalment aquesta malaltia ha estat associada a persones amb un nivell socioeconòmic baix i amb unes condicions higièniques precàries. Curiosament, alguns estudis recents han demostrat que això no és precisament cert, atès que s’ha comprovat que es pot presentar la malaltia independentment de la classe social i les mesures higièniques.

Sarcoptes scabiei pot parasitar una àmplia varietat d’hostes mamífers. Els àcars aïllats de diferents espècies d’hostes pràcticament no mostren diferències morfològiques significatives, però presenten una marcada especificitat d’hoste. De manera que cada àcar serà específic d’un mamífer concret

En els animals domèstics, les formes clíniques de sarna sarcòptica causen un deteriorament manifest de les condicions físiques de l’hoste, com ara debilitat, pèrdua de pes, disminució en els paràmetres productius i, eventualment, la mort. En alguns animals silvestres (per exemple en la cabra hispànica i la guineu) aquesta malaltia pot cursar d’una manera molt més greu i causar una elevada mortalitat en poblacions d’aquests hostes.

De nou tot això us ho explico per un motiu. Al Priorat hi ha un brot de sarna que està afectant a les guilles. En aquest vídeo que us porto avui, es pot veure com la guilla és molt prima i quasi no té pel a la cua perquè està afectada per aquesta malaltia. Possiblement no sobreviurà al fred de l’hivern.

Com a cuiriositat pels molts dermatòlegs que em llegiu heu de saber que quan una persona es contagia a partir d’un gos amb sarna, els àcars en qüestió poden excavar galeries a la pell, i les femelles poden arribar a fer postes d’ous. A les 24 hores del contagi apareix una intensa pruïja i unes lesions de tipus vesicular i pustular envoltant els àcars. Al tercer dia tots els àcars que es poden recollir de la lesió estan ja morts.

EMiN

El gran general

Fa uns dies us explicava com fer un tron pel vostre general i de passada fer enfadar els nans. Avui us el presento pintat.

Grom-el-panxut-en-tro
Finalment vaig triar la miniatura més gran de la meva col·lecció per fer de cap de l’exèrcit

Grom-el-panxut-en-tro
Recordar que és un tron nan amb la runa de la lleugeresa, per això quatre gòblins poden portar tant de pes
quatre-goblins-nocturns-portant-en-grom-en-panxut
El llibre és el llibrot dels greuges dels nans

EMiN

Create your website at WordPress.com
Per començar