Més penyes pel waaagh

Nova unitat de góblins nocturns pintada pintada. Mantinc l’esquema violeta i blau de tot l’exèrcit. Les miniatures són les de la caixa d’inici de 7ª edició però hi he afegit algunes perles com el troll, un domàs nan i un heroi d’avatars of war o un diorama d’edició especial.

I així poc a poc, el waaagh va creixent

EMiN

Herois Snotlings

Els Snotling a warhammer no tenen herois. Però al final dels llibres d’exèrcit (llibre on hi ha les característiques de cada exèrcit i usat per a crear les llistes quan fem una partis, nota per profans) sempre hi ha llistes estranyes. Una d’elles era l’horda Snotling. En aquesta llista és possible posar herois Snotlings i fins i tot tenen dret a alguna arma màgica.

Per a la meva horda Snotling, podia posar un màxim de tres herois i així ho vaig fer. Aquí les miniatures triades.

warhammer_snotling
Heroi Snotling amb llança
WarhammerQuest_Snotling
Snotling del joc Warhammer Quest, representa que transporta un fanal, tot i que jo el vaig pintar com si fos un petit cofre
warhammer_snotling
Membre de la dotació del llença-roques goblin., va pujar de categoria per a comandar una horda Snotling
warhammer_snotling
Aquí la família completa

Bon cap de setmana, avui per primer cop en mesos, la Covid ens deixa sortir del municipi, aprofiteu-ho

EMiN

Snotlings

Considerats per alguns com l’èlit de l’exèrcit orc, els Snotlings són els més petits de tots els pell verdes. Són com nens petits i no tenen massa consciència de res, fet que a nivell del joc es representa com que mai fugen de l’enemic (cosa molt d’agrair en un exèrcit de baix lideratge que fàcilment fuig).

En total tinc 15 bases, 10 amb 7 Snotlings cada una. Les altres 5 les vaig haver de fer amb menys miniatures, perquè no en tenia prous per arribar als 1000 punts.

warhammer-snotling
sdr
base-snotlings-warhammer
Les bases amb menys Snotlings els vaig posar grans pedres per a omplir
horda-snotling
Tota l’horda Snotling junta

EMiN

I quan el general ha d’anar a peu…

El general de l’exèrcit anirà a sobre d’un tron nan però quan hagi de combatre cal que estigui en una base de 20 x 20 mm. Per aquest motiu li he buscat una miniatura adequada.

L’escollit ha estat el rei goblin Krok “escupesapos” d’avatars of war. Crec que ni fet expressament (de fet segur que està fet expressament perquè és evident que es van inspirar en el mateix personatge per fer totes aquestes miniatures, en en Grom el panxut de la imatge de l’entrada).

Rey-Goblin-Kork-Engullesapos-a
Aquí us presento el meu general

EMiN

L’old no sempre és gold

Nova unitat pintada (les anteriors aquí i aquí). Aquesta està feta sobretot amb les miniatures “clòniques” dels arquers de la caixa d’inici de 4a edició. La veritat és que se m’ha fet molt monoton i llarg de pintar. A la primera filera hi he posat els models de metall de 4a edició per a donar-hi una mica més de varietat i pintar una cosa una mica diferent.

Com a cuirositat el músic és un dels goblins ofensius de GameZone i com a “filler” hi he posat el troll de warhammer underworld.

oldhammer-goblins-nocturns
El domàs el vaig fer fa temps, és un dels meus primers domassos a mà alçada i francament, no he millorat gaire amb el temps

oldhammer-goblins-nocturns
Les miniatures del frontal són de metall i no clòniques per donar una mica de varietat a la unitat
oldhammer-goblins-nocturns

El millor que puc dir d’aquesta unitat és que ja no he de pintar cap més minitura d’aquestes i com diu el títol: tot lo old no sempre és gold 🙂

EMiN

Merla

El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d’una mateixa espècie. Es produeix en molts animals. En algunes espècies, com és el cas d’alguns rapinyaires i aranyes, les femelles són les més grans, però en els mamífers, la majoria de vegades és el mascle qui té una mida més gran. En el cas dels ocells és molt comú parlar de dimorfisme sexual per a referir-se només al plomatge. Normalment, els mascles presenten un plomatge més cridaner que el de les femelles.

És el cas de la merla (Turdus merula), ocell molt freqüent als nostres parcs i jardins. El mascles són completament negres, si exceptuem el bec groc així com un cercle també groc al voltant dels ulls. La femella és bruna amb esquitxos negres a la part inferior.

A veure si endevineu si aquest que ha vingut al balcó del veí és un mascle a una femella?

Nota de l’administrador d’aquest blog: aquest vídeo que ha presentat l’autor d’aquesta pàgina és

Tot demanant disculpes pel fàcil joc de paraules entre merla i melda del nostre sincer nen de P2, queda cancel·lada aquesta secció del blog fins que desconfinin i tinguem alguna cosa digne que ensenyar.

Cuideu-vos i vaccineu-vos.

Espero que fins aviat

EMiN

Més domassos pel Waaagh!

Entre les moltes aficions i inquietuds que tinc, una d’elles és l’estudi i col·lecció de banderes i domassos. I a vegades el món real queda reflexat al de fantasia, pel que el meu exèrcit és ple d’abanderats.

Avui us presento la meva última adquisició, l’abanderat goblin nocturn de Forge World. És un model de resina (prefereixo el plàstic però a FW només fan resina i com la miniatura m’agradava, a netejar resina). Trobo que la bandera és completament desproporcionada però en el mon de fantasia ja tendeix a ser excessiu.

forge-world-portaestandart-goblin-nocturn
Abanderat goblin nocturn.

EMiN

No li busquis tres pels al gat

Els gats domèstics (Felis catus) tenen el color del pel determinat per tres gens.

El gen del color negre i el taronja és al cromosoma X. Les femelles tenen dos cromosomes X pel que poden tenir un gen pel taronja i un pel negre, encanvi els mascles només tenen un cromosoma X pel que no podran tenir aquests dos colors alhora.

El gen del color blanc és a un cromosoma no sexual.

Així doncs una gata pot tenir tres colors diferents, taronja i negre (per cada cromosoma X) i blanc, però un mascle només tindrà com a molt dos colors (taronja i blanc o negre i blanc).

Estrictament parlant hi ha la possibilitat de que un mascle tingui tres colors, es dona en 1/3000 vegades i és degut a una alteració cromosòmica (són gats XXY i són estèrils (en humans també aquesta alteració cromosòmica també passa i és el Síndrome de Klinefelter). Una darrera opció però francament improbable (menys de 1/10000) és que el gat tingui un mosaisme pigmentari. En aquest cas una mutació durant l’embriogenesi crea una línea cel·lular diferent que si és d’un altre color pot desenvolupar un gat mascle sa de tres colors.

Els nostres avantpassats no tenien ni idea de gens ni cromosomes, però eren molt observadors i ja van veure que quan un gat tenia pels de tres colors era una femella. D’aquí ve la frase feta no li busquis tres pels al gat, si un gat té tres pels (de colors diferents), no serà un gat si no una gata.

Els castellans tenen una dita similar que diu: no le busques cinco pies al gato. Però es diu que en Cervantes que havia viscut a Barcelona i coneixia la dita Catalana, al Quixot les barreja. Sembla que ell ho hauria fet com una broma però actualment la seva versió és més usada que la de cinc peus:

«—Y enderécese ese bacín que trae en la cabeza y no ande buscando tres pies al gato.

—¡Vos sois el gato y el rato y el bellaco! —respondió don Quijote».

Dit tot això, sabeu de quin sexe és el Felis catus de la meva cunyada?

Bon dijous

EMiN

Vagonetes d’atac Snotlings

A la gran horda Snotling hi podien anar tres vagonetes.

Les vagonetes tenen una regla molt interessant i és que poden moure’s en 360º i per tant carregar cap a on vulguin. Això en un joc de regiments amb poca flexibilitat de moviment com el Warhammer pot donar-te grans alegries. Possiblement les reciclaré i formaran part del gran waaagh goblin nocturn que estic organitzant.

Aquí els dos models diferents que tinc.

vagoneta-Snotling-Warhammer
Model de quarta edició
Vagoneta-Snotling-Warhammer
Vagoneta Snotling model de 6ª edició

Fa poc n’ha sortit un altre model de plàstic, però fins ara he pogut resistit la tentació a adquirir-la. Us l’ensenyo perquè veieu lo difícil que està sent per a mi no afegir-la ala meva col·lecció.

Vagoneta-atac-Snotling-Blood-Bowl

I amb aquestes boniques carretes us desitjo bon dia

EMiN

Quin soroll de bon matí

Alguns animalons han vingut de fora i són simpàtics, però de fet fan més mal que bé.

És el cas de la Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus). Aquesta cotorra originària de Sud Amèrica s’ha anat escampant per tot el món. La seva primera detecció a la ciutat de Barcelona es remunta a dos exemplars al Parc de la Ciutadella el 1975, a causa d’una fuga accidental, i des d’aleshores la seva població s’ha anat incrementant gradualment. L’any 1985 se’n van detectar una cinquantena, el 1991 més de 200. El creixement de la població barcelonina ha estat exponencial, doblant-se la població aproximadament cada nou anys. Progressivament s’ha anat escampant per tot el territori i actualment n’hi ha tant a la Catalunya interior com a totes les comarques litorals. Se la considera una espècie en expansió. Com és venut com animal de domèstic a molts llocs del món, són molts els països que n’estan tenint plagues (per això des d’aquest humil blog insistim en que cal que els animals domèstics siguin els propis de cada ecosistema).

Com a curiositat comentar que en ser una espècie de l’hemisferi sud, tot i viure aquí, cria els mesos d’Octubre, Novembre i Desembre, coincidint amb la primavera de la seva terra d’origen.

Aquí un parell de vídeos de les que crien i criden al costat de casa meva.

Bon dijous

EMiN

Create your website with WordPress.com
Per començar