Abanderats

Sóc un gran afeccionat a les banderes, de fet en tinc tota una col·lecció. Tinc banderes de països, de nacions sense estat, d’equips de futbol, d’associacions, de grups armats…

Quan monto una unitat de Warhammer m’encanta que també tingui moltes banderes. De fet a nivell de joc que en tingui una és beneficiós, que en tingui una dotzena completament inútil, però per mi quantes més millor. Sovint penso que m’encantaria que el meu exèrcit fos com les tropes japoneses antigues, en les que cada soldat portava la seva pròpia bandera.

Tot això us ho explico perquè avui us presento la meva última unitat. Està feta íntegrament per miniatures de metall de 4a edició. Com una se’m va trencar, la vaig conversionar a abanderat i com em calien més models dels que tenia vaig afegir un altre abanderat del carro d’en Grom. Les banderes les vaig pintar a mà alçada, fent un dibuix francament penós però que sembla que l’hagin fet els propis gòblins amb molt d’esforç.

I així poc a poc, l’exèrcit va creixent.

EMiN

Tant de bo tingués Autan

El camp quan ets al sofà de casa sempre és bucòlic i adorable, sobretot si el mirem a la televisió o des de l’instagram.

Però possiblement el que millor defineix el camp és que està ple de bitxos que pessiguen (mosquits, puces, paparres, tabacs). Els humans em desenvolupat gran quantitat de repel·lents, però els animals no tenen aquesta sort. De fet la vida a la natura que sovint ens la volen vendre com idíl·lica és bastant dura i desagradable. I si no em creieu us convido a anar al Delta de l’Ebre quan es pon el sol al mes d’agost sense cap tipus de repelent 🙂

De tota manera qui més qui menys s’espavila i avui us porto un cérvol comú (Cervus elaphus) rebolcant-se en el fang i gratant-se amb les banyes per intentar treure’s els paràsits i evitar-ne picades. Possiblement preferiria un repelent, però qualsevol va i li posa amb aquestes banyes que té.

Bon dijous.

EMiN

Buscant els límits

Si hi ha molts gòblins junts fàcilment començaran a barallar-se. Això a nivell del joc es representa amb l’animositat. Cada inici de tron es tira un dau per cada unitat amb cinc o més gòblin. Amb un 1 començaran els conflictes…

Però hi ha alguns mètodes per evitar-ho, un és posar personatges o banderes que anul·lin o redueixin el risc de tenir animositat, però un altre és fer unitats de menys de 5 gòblins. Els gòblins són molt inútils pel que cal anar amb grans unitats per a poder fer alguna cosa, però hi ha alguna excepció. I avui porto aquesta excepció, es tracta d’una untat de només 4 gòblins, però amb una dotzena de paparros. Com hi ha 4 gòblins no tenen animositat i a matar enemics ja se n’ocuparan els paparros.

Per fer aquesta unitat he usat els dos models de pastors gòblins de 4a edició i els 7 models de paparros. Per arribar fins a 12 (xifra màxima que poden portar) he usat també el paparro punky de warhammer quest i un dels paparros de 3D disenyats per Eamann.

Com sempre cal fer enfadar als nans pel que hi he afegit una runa nana d’una estatua profanada fa poc.

I així poc a poc el waaagh va creiexent

EMiN

Espècies invasores VI

La gran introducció de noves especies al nostre ecosistema està fent que ja quasi sigui més fàcil trobar una espècie invasora que una d’autòctona al nostre medi!

Avui us presento el morrut vermell (Rhynchophorus ferrugineus). És un escarabat originari de la polinèsia que s’ha anat escampant pel món a dins de les palmeres que s’exporten per a jardineria. A la península es va documentar per primera vegada el 1994 i actualment ja s’ha escampat per tots els països catalans. Les seves larves excaven galeries a dins dels troncs de les palmeres i les acaben matant. L’espècie més afectada és la palmera canària, però també ataca la palmera datilera i la washingtoniana. Si us hi fixeu veureu moltes palmeres mortes o mig pansides als parcs i jardins de pobles i ciutats.

Des d’un punt de vista estrictament ecològic, que ataqui aquestes palmeres tampoc seria un problema perquè cap d’elles és autòctona de la península. Però hi ha que pensa que quan hi hagi escassedat d’aquest tipus de palmera atacarà a les especies autòctones com és el margalló transformant-se llavors en un problema pel nostre ecosistema. Per altra banda si arriba a les canàries terra endèmica de la palmera canària la seva presencia serà terriblement nociva com ja ho va ser al nord d’àfrica on va matar mils de palmeres datileres.

Com a insecte no és lleig, és vermell i té el “morro” llarg. Aquí unes imatges per si no el coneixieu

Bon dijous

EMiN

Caçadors de paparros

Els gòblins nocturns viuen en coves on caçen i crien bolets. En aquest cas el terme caçar és literal, perquè al vell món hi ha unes especies de bolets que tenen dents i molta gana, són els paparros.

Per agafar-los grups de gòblins amb xarxes i garrots es dediquen a anar per les coves atrapant-los i estavornint-los.

A 4a esdició aquestes colles caçadores de bolets tenien representació al joc, eren els gòblins amb xarxa i garrot. Fa molt poc n’he pintat una unitat. Com a filler hi he posat una gàbia amb un paparro a dins menjant-se un nan.

L’abanderat de la unitat és una miniatura de GameZone.

A nivell de joc, si no jugues a 4 edició aquestes miniatures no tenen cabuda, però de fa temps estic intentant que les posin a MDNR, a veure si me’n surto.

EMiN

Espècies invasores V

Els grans vaixells que van sense mercaderia omplen els tancs de llast amb aigua de mar per a guanyar pes i desplaçar-se en la mar de manera estable.

Però a l’aigua hi ha moltíssims éssers vius. Aquests seran transportats pel vaixell fins al nou port on buidaran l’aigua de llast per carregar-hi la nova mercaderia. Això és molt perillós. No tots els animals moriran al transport i alguns seran capaços de prosperar al nou ecosistema, generant grans problemes ecològics. Per això, als vaixells que realitzen llargs viatges se’ls demana que canviïn l’aigua de llast periòdicament. Però aquesta exigència la compleixen molt pocs, ja que es necessita temps i l’envàs pot perdre l’equilibri. I així diàriament milers de litres d’aigua carregats uns dies abans a un oceà són descarregats en un nou oceà.

Aigua_llast

Sembla que així és com ha arribat a les costes dels Països Catalans una nova espècie. El cranc blau (Callinectes sapidus). Aquest cranc nadiu de la costa occidental de l’oceà Atlàntic pot arribar fins als 23 cm. i és molt voraç. Avui us porto un vídeo gravat a la desembocadura del riu Foix, on aquests crancs ja hi són habituals.

A les imatges s’hi poden veure dos exemplars

Bon dijous.

EMiN

Pintant de nou

Fa una temporada us vaig ensenyar com despintar miniatures. Per fer-ho en vaig usar dues d’exemple. Aquí us les presento repintades.

Són dos trolls, un del senyor dels anells de mithril miniatures

LOTR_Olog-Hai_Troll_mithril miniaturesLOTR_Olog-Hai_Troll_mithril miniatures
LOTR_Olog-Hai_Troll_mithril miniaturesLOTR_Olog-Hai_Troll_mithril miniatures
Aquí podeu veure l’abans i el després

L’altre és de Grenadier miniatures i també us n’ensenyo el resultat final.

granadier_miniatures_trollgranadier_miniatures_troll

Tots dos després de ser usats a l’horda troll passaran a formar part de la meva col·lecció de fillers.

EMiN

Olives

Es dijous, toquen vídeos d’animals, però per culpa del confinament ja no tinc material per mostrar-vos.

Per aquest motiu aprofitaré aquest espai per explicar-vos la meva recepta d’olives i alguns trucs. Bàsicament perquè així m’enrecordo de cara a l’any que ve quan les hagi de tornar fer.

Primera fase, preparació:

Posarem les olives amb aigua amb un 10% de sal. Canviarem l’aigua amb sal cada dia durant 10 dies. Si no teniu bàscula o no sabeu calcular un 10%, podeu tornar a la ESO o es pot anar posant sal a l’aigua fins que les olives flotin (en anar-hi posant sal fem com al mar mort on la flotabilitat augmenta per l’augment de la densitat de l’aigua).

Segona fase: posar-hi herbes

Als 10 dies posarem en pots de vidre amb aigua. Si el tap és metàlic protegiu-lo amb film transparent per que no s’oxidi, si és de plàstic o suro no cal. A continuació hi posarem els condiments. Hi ha moltes receptes i maneres diferents de fer-les i cada ingredient té la seva funció. Posar-ne un o un altre va a gustos:

  • Sal: La quantitat a posar depèn de si les vols més o menys fat. En general no passo del 2-3% de sal.
  • Sajolida: No se quina funció té, però totes les receptes casolanes d’olives en duen o sigui que poseu-ne.
  • Fulles de garrofera: la seva funció és mantenir el color de l’oliva. Si no es posa tendeixen a agafar un color gris pàl·lid.
  • All: uns quants grills d’all ben pelats.
  • Pebre vermell
  • Farigola: aquesta i l’anterior perque fent proves és la convinació que més em va agradar.
  • Oli: A la superfície de l’aigua de les olives s’hi pot fer un tel de fongs. No són tòxics ni fan malbé les olives i es poden treure fàcilment amb una cullera. Però si posem una mica d’oli al pot, fa una pel·lícula al damunt que no deixa créixer els fongs.

Tercera fase: esperar

Ho deixarem reposar durant 3 mesos. Si els tres mesos encara són molt amargants deixeu-les reposar més temps. En general milloren com més temps les deixem reposar. Per accelerar el procés es pot usar sosa càustica, jo personalment no ho he fet servir mai.

TruCS

Si heu fet diversos pots amb olives, comenceu menjant-vos aquelles que us hagin sortit més bones. Quan ja no us en quedin, traspasseu les olives d’un altre pot al pot buit però amb el líquid de les olives bones. Deixeu-ho reposar 15 dies i les olives “dolentes” us agafaran el gust de les bones.

Si us han quedat totes les olives dolentes, podeu comprar un pot d’olives al supermercat que tinguin molt líquid (gazpatxes per exemple) i quan us les acabeu poseu les vostres olives al pot amb el líquid de les gazpatxes. De nou als 15 dies tindreu unes olives molt millorades. Però no se si en aquest cas les podrem considerar unes olives casolanes.

EMiN

Especies invasores IV

Fa un temps comentava que una solució per a evitar la gran expansió d’espècies invasores al nostre territori i la reducció de les espècies autòctones seria comercialitzar especies autòctones. Així quan a la gent se li escapessin o les alliberés, enlloc de crear un problema ecològic, ajudarien a reintroduir l’espècie.

L’altre dia vaig anar a un curs de tortuga d’estany (Emys orbicularis) que organitzava la fundació emys. Com a tot curs de conservació ens van fer saber lo dolent que és tenir animals de companyia més enllà dels socialment acceptats (gat i gos). Sobretot no havíem mai de tenir tortugues perquè viuen molts anys i després quan la gent no se’n pot fer càrrec les allibera i crea un problema ecològic.

Després de la part teòrica va venir la pràctica. Havien col·locat un conjunt de trampes per tortugues a l’estany. L’objectiu era poder registrar les tortugues capturades i després alliberar-les de nou. Varem trobar diverses espècies de tortugues però en vull destacar diversos exemplars de tortuga de rierol (Mauremis leprosa). Segons els propis conservadors, aquesta tortuga originària de la península ibèrica (autòctona) és freqüent als nostres rius perquè als anys 60-70 es comercialitzava. La gent la comprava petita i en créixer l’abandonaven i per això ara n’hi ha tantes als nostres rius.

Llavors si els propis conservacionistes saben que una manera fàcil i barata (o fins i tot rentable) d’augmentar la població d’una espècie és comercialitzant-la, perquè collons se segueix prohibint la venta i tinença d’espècies autòctones i només es permet la venta de tortugues foranes, que després acabaran als nostres rius? De l’espècie invasora Trachenmis (que pots comprar a qualsevol botiga d’animals) en pescàrem un parell. Clar que si es comercialitzen les dues espècies d’aquí i es deixen de de comercialitzar les foranes, potser passem a tenir una població abundant als nostres rius de tortugues pròpies i se’ls hi acaba la subvenció…

Aquí un petit vídeo de el realliberament d’una emys orbiculata després de registrar-la i marcar-la .

Reflexions de dijous

EMiN

Com recuperar pintura caiguda

Avui un cuqui consell. Cal tenir sempre una xeringa a la taula de pintura, perquè no saps quan pots tenir un accident. Aquests són especialment greus quan uses tintes o pintures contrast que són molt líquides. Aquí unes imatges del meu últim accident i l’intent de recuperar part de la pintura.

Fins aquí el cuquiconsell

EMiN

Create your website with WordPress.com
Per començar