No li busquis tres pels al gat

Els gats domèstics (Felis catus) tenen el color del pel determinat per tres gens. El gen del color negre i el taronja és al cromosoma X. Les femelles tenen dos cromosomes X pel que poden tenir un gen pel taronja i un pel negre, encanvi els mascles només tenen un cromosoma X pel que noContinua llegint “No li busquis tres pels al gat”

Vigileu que venen abelles! O de com parlar amb precisió.

Sovint mentre fem l’aperitiu o dinem a l’aire lliure venen insectes atrets per l’olor a menjar. Aquest fet sol anar acompanyat de forts crits i corredisses per part de la meva sogra i fills dient que tenen por que els piquin les abelles. El fet és que en això també discrepo amb la meva sograContinua llegint “Vigileu que venen abelles! O de com parlar amb precisió.”

Espècies invasores III. Quan l’invasor és envaït

La figuera de moro és una planta del gènere Opuntia. El seu nom pot donar lloc a confusió, perquè no és originària de l’Àfrica sino que prové dels deserts del nord de Mèxic. S’ha estès a altres parts del planeta per l’acció de l’home. Actualment es troba plantada en talussos i marges assolellats, sovint perContinua llegint “Espècies invasores III. Quan l’invasor és envaït”

Sarna

La sarna sarcòptica, escabiosi o ronya és una malaltia contagiosa dels mamífers, incloent-hi els humans. Està causada per un àcar diminut, Sarcoptes scabiei, que excava galeries en l’estrat corni de la pell. Els brots esporàdics o epidèmics de sarna en determinades comunitats humanes, escoles, hospitals i d’altres institucions, són relativament freqüents. En els humans, tradicionalmentContinua llegint “Sarna”

L’autotomia

L’autotomia caudal és un comportament de defensa davant dels depredadors freqüent a les sargantanes i algunes serps. La pèrdua de la cua és un mecanisme antidepredador eficaç, que incrementa la supervivència de les sargantanes en els seves topades amb els depredadors. Hi ha sargantanes que mouen la cua en presència dels depredadors o que tenenContinua llegint “L’autotomia”

Merla

El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d’una mateixa espècie. Es produeix en molts animals. En algunes espècies, com és el cas d’alguns rapinyaires i aranyes, les femelles són les més grans, però en els mamífers, la majoria de vegades és el mascle qui té unaContinua llegint “Merla”

Quin soroll de bon matí

Alguns animalons han vingut de fora i són simpàtics, però de fet fan més mal que bé. És el cas de la Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus). Aquesta cotorra originària de Sud Amèrica s’ha anat escampant per tot el món. La seva primera detecció a la ciutat de Barcelona es remunta a dos exemplars al ParcContinua llegint “Quin soroll de bon matí”

D’alguns cada cop n’hi ha més, l’esplugabous

L’esplugabous (Bubulcus ibis) va començar a viure amb els búfals d’aigua d’Àfrica, després va acompanyar animals domèstics, especialment les vaques i bous i s’ha estès per tot el món acompanyant els éssers humans i els seus animals domesticats. És un animal apreciat perquè es menja els paràsits dels grans herbívors. Ha experimentat un dels creixementsContinua llegint “D’alguns cada cop n’hi ha més, l’esplugabous”

Alguns que no hi eren han tornat i ara no hi caben

El cabirol (Capreolus capreolus) està emparentat amb els cérvols tot i que de mida recorda més una cabra. A l’estat adult, el cabirol té una alçada a la creu de només 76 centímetres com a màxim i un pes d’entre 15 i 30 quilos. Els mascles presenten banyes petites de tres puntes que muden cada any aContinua llegint “Alguns que no hi eren han tornat i ara no hi caben”

Create your website with WordPress.com
Per començar