Merla

El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d’una mateixa espècie. Es produeix en molts animals. En algunes espècies, com és el cas d’alguns rapinyaires i aranyes, les femelles són les més grans, però en els mamífers, la majoria de vegades és el mascle qui té unaContinua llegint “Merla”

No li busquis tres pels al gat

Els gats domèstics (Felis catus) tenen el color del pel determinat per tres gens. El gen del color negre i el taronja és al cromosoma X. Les femelles tenen dos cromosomes X pel que poden tenir un gen pel taronja i un pel negre, encanvi els mascles només tenen un cromosoma X pel que noContinua llegint “No li busquis tres pels al gat”

Quin soroll de bon matí

Alguns animalons han vingut de fora i són simpàtics, però de fet fan més mal que bé. És el cas de la Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus). Aquesta cotorra originària de Sud Amèrica s’ha anat escampant per tot el món. La seva primera detecció a la ciutat de Barcelona es remunta a dos exemplars al ParcContinua llegint “Quin soroll de bon matí”

D’alguns cada cop n’hi ha més, l’esplugabous

L’esplugabous (Bubulcus ibis) va començar a viure amb els búfals d’aigua d’Àfrica, després va acompanyar animals domèstics, especialment les vaques i bous i s’ha estès per tot el món acompanyant els éssers humans i els seus animals domesticats. És un animal apreciat perquè es menja els paràsits dels grans herbívors. Ha experimentat un dels creixementsContinua llegint “D’alguns cada cop n’hi ha més, l’esplugabous”

Alguns que no hi eren han tornat i ara no hi caben

El cabirol (Capreolus capreolus) està emparentat amb els cérvols tot i que de mida recorda més una cabra. A l’estat adult, el cabirol té una alçada a la creu de només 76 centímetres com a màxim i un pes d’entre 15 i 30 quilos. Els mascles presenten banyes petites de tres puntes que muden cada any aContinua llegint “Alguns que no hi eren han tornat i ara no hi caben”

Vigileu que venen abelles! O de com parlar amb precisió.

Sovint mentre fem l’aperitiu o dinem a l’aire lliure venen insectes atrets per l’olor a menjar. Aquest fet sol anar acompanyat de forts crits i corredisses per part de la meva sogra i fills dient que tenen por que els piquin les abelles. El fet és que en això també discrepo amb la meva sograContinua llegint “Vigileu que venen abelles! O de com parlar amb precisió.”

Els d’aquí també envaeixen: Estornells

En entrades anteriors he parlat d’espècies d’altres regions que s’han introduït al nostre medi hi estan tenint un efecte molt perjudicial. Però hem de saber que aquest fenomen és bilateral i també hi ha especies d’aquí que estan sent molt perjudicials a altres ecosistemes, un d’ells és l’estornell. L’estornell (Sturnus vulgaris) és una espècie originàriaContinua llegint “Els d’aquí també envaeixen: Estornells”

I si no vinguéssim dels monos?

L’infinit ensopiment que representa passar-se tots els caps de setmana confinat a un municipi ha fet que m’hagi posat a jugar amb la canalla de casa. Això que acabo de dir és una mica mentida perquè hi jugo bastant, però fins ara no havia arribat a dedicar tant de temps de la meva vida aContinua llegint “I si no vinguéssim dels monos?”

Cérvol del Pare David (Elaphurus davidianus)

Aquesta espècie de cérvol fou donada a conèixer a la ciència occidental al segle XIX, pel Pare David Armand, un missioner francès que treballava a la Xina. En aquell moment, l’únic ramat existent era als jardins del palau de l’emperador xinès. Després que el Pare David donés a conèixer la seva existència, uns pocs animals foren transportatsContinua llegint “Cérvol del Pare David (Elaphurus davidianus)”

Create your website with WordPress.com
Per començar