No li busquis tres pels al gat

Els gats domèstics (Felis catus) tenen el color del pel determinat per tres gens.

El gen del color negre i el taronja és al cromosoma X. Les femelles tenen dos cromosomes X pel que poden tenir un gen pel taronja i un pel negre, encanvi els mascles només tenen un cromosoma X pel que no podran tenir aquests dos colors alhora.

El gen del color blanc és a un cromosoma no sexual.

Així doncs una gata pot tenir tres colors diferents, taronja i negre (per cada cromosoma X) i blanc, però un mascle només tindrà com a molt dos colors (taronja i blanc o negre i blanc).

Estrictament parlant hi ha la possibilitat de que un mascle tingui tres colors, es dona en 1/3000 vegades i és degut a una alteració cromosòmica (són gats XXY i són estèrils (en humans també aquesta alteració cromosòmica també passa i és el Síndrome de Klinefelter). Una darrera opció però francament improbable (menys de 1/10000) és que el gat tingui un mosaisme pigmentari. En aquest cas una mutació durant l’embriogenesi crea una línea cel·lular diferent que si és d’un altre color pot desenvolupar un gat mascle sa de tres colors.

Els nostres avantpassats no tenien ni idea de gens ni cromosomes, però eren molt observadors i ja van veure que quan un gat tenia pels de tres colors era una femella. D’aquí ve la frase feta no li busquis tres pels al gat, si un gat té tres pels (de colors diferents), no serà un gat si no una gata.

Els castellans tenen una dita similar que diu: no le busques cinco pies al gato. Però es diu que en Cervantes que havia viscut a Barcelona i coneixia la dita Catalana, al Quixot les barreja. Sembla que ell ho hauria fet com una broma però actualment la seva versió és més usada que la de cinc peus:

«—Y enderécese ese bacín que trae en la cabeza y no ande buscando tres pies al gato.

—¡Vos sois el gato y el rato y el bellaco! —respondió don Quijote».

Dit tot això, sabeu de quin sexe és el Felis catus de la meva cunyada?

Bon dijous

EMiN

Vagonetes d’atac Snotlings

A la gran horda Snotling hi podien anar tres vagonetes.

Les vagonetes tenen una regla molt interessant i és que poden moure’s en 360º i per tant carregar cap a on vulguin. Això en un joc de regiments amb poca flexibilitat de moviment com el Warhammer pot donar-te grans alegries. Possiblement les reciclaré i formaran part del gran waaagh goblin nocturn que estic organitzant.

Aquí els dos models diferents que tinc.

vagoneta-Snotling-Warhammer
Model de quarta edició
Vagoneta-Snotling-Warhammer
Vagoneta Snotling model de 6ª edició

Fa poc n’ha sortit un altre model de plàstic, però fins ara he pogut resistit la tentació a adquirir-la. Us l’ensenyo perquè veieu lo difícil que està sent per a mi no afegir-la ala meva col·lecció.

Vagoneta-atac-Snotling-Blood-Bowl

I amb aquestes boniques carretes us desitjo bon dia

EMiN

Quin soroll de bon matí

Alguns animalons han vingut de fora i són simpàtics, però de fet fan més mal que bé.

És el cas de la Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus). Aquesta cotorra originària de Sud Amèrica s’ha anat escampant per tot el món. La seva primera detecció a la ciutat de Barcelona es remunta a dos exemplars al Parc de la Ciutadella el 1975, a causa d’una fuga accidental, i des d’aleshores la seva població s’ha anat incrementant gradualment. L’any 1985 se’n van detectar una cinquantena, el 1991 més de 200. El creixement de la població barcelonina ha estat exponencial, doblant-se la població aproximadament cada nou anys. Progressivament s’ha anat escampant per tot el territori i actualment n’hi ha tant a la Catalunya interior com a totes les comarques litorals. Se la considera una espècie en expansió. Com és venut com animal de domèstic a molts llocs del món, són molts els països que n’estan tenint plagues (per això des d’aquest humil blog insistim en que cal que els animals domèstics siguin els propis de cada ecosistema).

Com a curiositat comentar que en ser una espècie de l’hemisferi sud, tot i viure aquí, cria els mesos d’Octubre, Novembre i Desembre, coincidint amb la primavera de la seva terra d’origen.

Aquí un parell de vídeos de les que crien i criden al costat de casa meva.

Bon dijous

EMiN

L’horda snotling

Fa un any quan encara es podien per tornejos vaig participar en un torneig amb una horda Snotling. Era un torneig per parelles pel que només necessitava 1000 punts, però tot i així em van caldre pintar molts ninos.

En aquesta i la propera entrada us explicaré el procés.

El primer que vaig fer va ser fer la llista d’exèrcit. Sembla una tonteria però si planifiques el que necessites no perdràs temps pintant miniatures innecessaries ni te’n deixaràs cap per muntar/pintar.

La llista tenia

· 4 personatges snotligs

· 15 bases de snotlings

· Tres vagonetes

· Un gegant

La següent tasca que vaig haver de fer, va ser recopilar tots els Snotlings que tenia per casa (alguns estaven per muntar, altres ja muntats, altres fent bonic a bases d’altres miniatures)

Les bases que ja tenia eren de 7 Snotlings, però no en tenia prous per fer les que em faltaven amb tantes miniatures vaig dedicar-me a omplir les bases amb altres coses.

warhammer-snotlings
L’escorça de pi va molt bé per simular pedres

Posteriorment i en cadena va començar el procés de pintat.

warhammer-sntlings
snotlings-imprimats
Imprimats denegre i després un blanc sagital
Va ser una llarga cadena de muntatge

En total van ser més de 120 Snotlings. D’aquí uns dies els veurem pintats.

EMiN

D’alguns cada cop n’hi ha més, l’esplugabous

L’esplugabous (Bubulcus ibis) va començar a viure amb els búfals d’aigua d’Àfrica, després va acompanyar animals domèstics, especialment les vaques i bous i s’ha estès per tot el món acompanyant els éssers humans i els seus animals domesticats. És un animal apreciat perquè es menja els paràsits dels grans herbívors.

Ha experimentat un dels creixements més ràpids naturals de qualsevol espècie d’ocell. Era originàriament nadiu de les parts meridionals de la península Ibèrica, Àfrica tropical i subtropical i l’Àsia tropical i subtropical humida. Al final del segle XIX, va començar a ampliar la seva distribució a Àfrica meridional; el 1908 es va albirar per primera vegada a Sud-Africa. L’espècie va arribar a Nord-amèrica el 1941, més tard va ser vist criant a Florida (1953), i també per primera vegada al Canadà el 1962, però de fet a tot el continent: Cuba el 1957, a Costa Rica el 1958, Mèxic el 1963… A Europa, l’espècie havia disminuït històricament a la Península Ibèrica, però en l’última part del segle XX va augmentar significativament i després va començar a colonitzar altres parts d’Europa; França el 1958, Itàlia el 1985, Regne Unit i Irlanda el 2008. A Austràlia va començar a arribar als anys 40, amb l’espècie establint-se al nord d’aquest continent. Va començar a visitar regularment Nova Zelanda als anys 60.

En resum estem parlant d’una espècie no perjudicial que d’una manera natural s’ha anat escampant pel planeta (vaja, sembla una bona noticia). Però la dada més interessant, que justifica aquesta entrada, és que el 2021 ha colonitzat el pati de casa.

I doncs estimats lectors, vosaltres n’heu albirat algun últimament?

Pista: el dia que pogeu tornar a anar a l’aeroport, si esteu atents al voral és fàcil que en veiem algun.

EMiN

Gran cap en Porc

Avegades hom es desvia del camí traçat i pinta una miniatura no prevista, però se m’ha de perdonar, no puc passar-me un any pintant miniatures totes iguals.

Per aquest motiu he pintat aquest cap orc en senglar d’Avatars of war. La vaig comprar ja fa anys a la difunta botiga Plan B de Gràcia. La desgràcia és que a la miniatura li faltaven dues peces (part de la capa i el trofeu) pel que he hagut de buscar un cap de nan de la caixa de restes per a posar-ni un i usar una mica de masilla. Aquí us mostro com hauria d’haver estat i meu el resultat.

heroe-orco-montado-jabali-guerra-avatars-of-war
Jefe_orc_porc_senglar_Avatars_of_war
Com Sant Martí patró dels cavallers, el meu orc va compartir la seva capa amb algun goblin fredolic

EMiN

Alguns que no hi eren han tornat i ara no hi caben

El cabirol (Capreolus capreolus) està emparentat amb els cérvols tot i que de mida recorda més una cabra. A l’estat adult, el cabirol té una alçada a la creu de només 76 centímetres com a màxim i un pes d’entre 15 i 30 quilos. Els mascles presenten banyes petites de tres puntes que muden cada any a principis de l’hivern i s’han acabat de desenvolupar ja quan comença la primavera (en els cèrvids mascles les banyes muden cada any, en canvi a les cabres les banyes són permanents tota la vida (típica pregunta de trivial). Són característics els sons que emeten els dos sexes, similars a un lladruc (si un dia sou a un bosc i sentiu lladrar és possible que qui ho faci sigui un cabirol i no un gos).

A principis dels anys 80 el cabirol es considerava extingit a Catalunya. Però a finals dels 80 i principis dels 90 la Generalitat amb la col·laboració d’entitats de caçadors van iniciar un procés de reintroducció a diversos punts de Catalunya. La campanya va funcionar tant bé que actualment a moltes regions del territori se’l considera una plaga… i és que els humans la “liem parda” fins i tot quan ho volem fer bé.

A Capçanes hi ha bastants cabirols i tot i que són bastant esquerps i surten quan hi ha poca claror, sovint quan vas a passejar les “loques” (un parell de gosses que no tenen aquest malnom per la seva actitud tranquil·la i prudent davant la vida) n’aixequen algun.

Aquí en podeu veure un gravat aquest nadal, just abans de les nevades

Bon dijous

EMiN

Com conservar pots de pintura

Una nova entrada de les que a mi més m’agraden. Us exposo un nou truc que m’han ensenyat fa poc i que l’he trobat fàcil i útil.

Les pintures en general i les de GW en particular, tenen el trist defecte d’assecar-se amb molta facilitat.

Per a evitar que passi convé que les conserveu en un lloc ben fresc. Això no sempre és possible i sobretot a l’estiu tendeixen a passar calor i a secar-se. Si és el vostre cas i tampoc les podeu guardar en “fresc”, una manera d’ajudar a conservar-les, és anar posant una miqueta d’aigua i anar-les remenant de manera periòdica. I aquí és on ve el truc: remenar-ho és difícil, jo sempre ho feia amb un escuradents, però perdia molta pintura.

ikea
cof

Fa poc em van dir que anava molt bé posar-hi un clau o una boleta de metall i sacsejar-la amb força deprès de provar amb diversos objectes finament el que m’ha ant millor són els tacos de metall de la llibreria Billy d’IKEA. Tenen la gràcia que són petits però molt pesats pel que hi caben bé al pot i tenen prou pes com per barrejar la pintura (l’altre cosa bona és que en tenia un munt en una bossa al fons d’un calaix).

Ara us paso un tutorial bastant cutre a mode d’exemple de com he recuperat una pintura marro (Dwarf flesh) que estava quasi seca:

1.- Pintura quasi seca, la pots posar de cap per avall i no cau.

2.- Li posem una mica d’aigua

3.- Hi posem una peça de metall:

Com us deia les peces metàl·liques de la llibreria Billy són les meves favorites

4.- I ho sacsegem amb vigor

En aquest cas vaig estar més d’un minut d’intensa sacsejada

6.- I ja tenim un nou color preparat per a pintar

Ara ja no és prudent posar-lo de cap per avall

Això és tot. Espero que us hagi estat útil

EMiN

Vigileu que venen abelles! O de com parlar amb precisió.

Sovint mentre fem l’aperitiu o dinem a l’aire lliure venen insectes atrets per l’olor a menjar. Aquest fet sol anar acompanyat de forts crits i corredisses per part de la meva sogra i fills dient que tenen por que els piquin les abelles.

El fet és que en això també discrepo amb la meva sogra i és que aquí també s’equivoca (com a bon gendre que sóc no hi ha cap punt en comú entre nosaltres 🙂

L’insecte volador groc i negre que ve quan estem menjant a l’aire lliure és una vespa. Les vespes són carnívores i són atretes pel nostre menjar. Si veiem un insecte groc i negre i no és a una flor, pot se una vespa, un taxi o un elefant pintat, però quasi segur que no és una abella. Aquí un bonic algoritme que ho explica.

algoritme-abelles-guia-abejas-campo-españa-ignasi-bartomeus
Aquest algoritme tret del llibre Guia de campo de la abejas de España del dr. Ignasi Bartomeus us explica de forma fàcil com saber si el que veiem és una vespa una abella o un Sírfid

Aquí una foto d’una vespa, com podeu veure no té pels i té antenes (una altre característica pròpia de les abelles com ens indica l’algoritme).

I aquí un vídeo d’un grupet d’entranyables vespes sortint del vesper:

Aquí hi ha un vesper. Aquest és a terra als peus d’una figuera. Els acostumen a fer a prop d’un lloc amb aigua i el rec automàtic del peu de la figuera sembla que els ha agradat.

Vaja estimats lectors, espero que la propera vegada que estigueu a un camp menjant un entrepà de pernil sigueu més precisos i quan vingui una vespa l’anomeu pel seu nom.

EMiN

PD: per a la realització d’aquesta entrada si que s’han maltractat animals. Més concretament la vespa de la foto que va rebre un fort impacte de la meva mà després de que em piqués. El motiu de la picada va ser que no va tolerar la meva visita al vesper per a poder enregistrar el vídeo. I és que contràriament al que pensa la gent, les vespes i les abelles rarament piquen quan estan buscant menjar, però toleren molt malament les visites a casa seva.

PD2: l’autor de l’algoritme s’ha posat en contacte amb el blog i ens ha enviat un enllaç on es veu millor i més complet

Gòblins fanàtics

Una de les miniatures més icòniques de l’exèrcit de gòblins nocturns són els gòblins fanàtics.

Quan van a la batalla alguns gòblins prenen un beuratge fet amb un bolet al·lucinogen anomenat “barret-boig”. Això fa que el goblin entri en un estat d’hiperactivitat i li augmenta enormement la força. Els seus companys el lligen i el mantenen atrapat fins que s’apropin els enemics. Llavors li donen una cadena amb una enorme bola a un extrem i el llencen contra l’enemic. L’enemic l’únic que té temps de veure és una enorme bola de ferro lligada a un goblin completament boig que es llença contra ells destrossant-ho tot.

A nivell del joc, pots portar fins a un màxim de 3 fanàtics per cada unitat de gòblins nocturns. Aquests es mantenen ocults fins que un enemic arriba a 20 cm. Llavors es llencen 5D6 en la direcció que vulguem (típicament contra l’enemic, però no és obligatori) i si impacten faran 1D6 de F5 que anul·la armadura. Això fa que aquelles unitats cares, de pocs individus i amb molta armadura tinguin molta por dels fanàtics. A partir del següent torn avançaran 5D6 però amb un moviment aleatori.

warhammer-goblin-fanàtic

La clau de la unitat és la “por“. De fet molt poques vegades els fanàtics fan baixes significatives a l’enemic. Sovint en el seu moviment aleatori acaben fent més baixes pròpies que a l’enemic. Però molts generals els hi tenen verdadera por i actuaran de manera estranya per a intentar evitar-los. Per això alguns generals gòblins veterans porten molt pocs fanàtics o no en duen cap. Com l’enemic no sap que no en duus seguirà actuant de manera estranya i intentant no apropar-se a la unitat. Finalment acabarà descobrint que no en tens però mentrestant ja has estat fent el teu joc i alterant el seu. A més a més evites que quan sortint amb el seu moviment aleatori acabin entorpint les teves tropes i matant els teus propis soldats (cosa que és bastant habitual)

warhammer-goblin-nocturn
La cadena de metall del model de 4ª edició és molt fràgil i sovint es trenca pel que alguns tenen “boles alternatives”

Per a aquesta batalla encara no tinc molt clar quina és la millor tècnica a seguir. Per una banda tant jo com l’enemic tenim la possibilitat de portar un nombre enorme de fanàtics i forma part de la gràcia de la partida tenir un caos de fanàtics corrent per sobre la taula. Per altre banda i assumint que ell en durà molts i que es mouen de manera aleatòria, podria no portar-ne cap i deixar que siguin els seus fanàtics els que provoquin el caos. L’avantatge que tindria fer això és que tindria més punts per a les tropes.

De tota manera aquesta no és una decisió que hagi de prendre avui, si no més aviat al contrari. És una decisió que prendré a l’últim moment. El que faré és tenir un enorme número de gòblins fanàtics pintats per poder decidir en aquell moment quants en vull portar.

warhammer-fanatic-goblin
Model de 6ª edició. També de metall

Properament aniré presentant fanàtics de diferents edicions. Crec que tinc tots els models des de 4a edició fins als actuals de Age of Sigmar. Em faria gràcia tenir-ne algun de tercera edició, però són molt escassos i difícils de trobar.

EMiN

Nota tàctica: Els fanàtics apareixen quan una miniatura enemiga està a 20cm de la unitat que els duu. Llavors s’atura el joc i es fan sortit els fanàtics. En el cas que l’enemic estigués fent una càrrega podrà triar si vol acabar-la (i creuar els fanàtics) o quedar-se aturat. Si era un moviment normal, no podrà creuar els fanàtics. PERÒ UNA UNITAT PROPERA ENEMIGA QUE HAGI DECLARAT CÀRREGA AQUELL TORN I QUE NO SIGUI LA QUE HA FET SORTIR ELS FANÀTICS, NO PODRÀ TRIAR. O sigui que haurà de creuar els fanàtics. D’aquí que l’elecció de la direcció cap a on es llencen els fanàtics és molt important doncs permet bloquejar l’avanç del rival o forçar a creuar-te els fanàtics absorbint un munt d’impactes.

Create your website with WordPress.com
Per començar