Una guàrdia per un gran cap

Fa un any aproximadament varem fer una llarga campanya per decidir qui era l’amo de karak-vuit-pics. Finalment Gorfang Rotgut amb l’ajuda de Skarnish va aconseguir conquerir la fortalesa a nans i skavens.

Tenia la miniatura pintada des de llavors, però no li havia fet una guàrdia digne. Avui puc dir que he resolt aquest greuge i us presento una unitat de 19 orcs grandotes que li faran companyia.

orcs_grandotes
orc_grandot
Or
Orcs de metall de 4ª a 6ª edició

La unitat està formada per orcs grandots. El grup de comandament és el de 6ª edició, però la tropa està formada per miniatures de metall de diverses edicions (4ª-6ª edició) Això és perquè a 6ª edició els de Games Workshop van començar a ser uns cutres. Fins llavors feien moltes miniatures de cada tipus, perquè poguessis tenir varietat, però a partir de 6ª edició les miniatures de la tropa solien ser només tres o quatre models tots molt semblants entre si. Això fa que si fas una unitat de 20 individus amb miniatures de 6ª edició seran tot miniatures molt semblants. Això potser queda bé en un exèrcit disciplinat com l’èlfic, però queda molt estrany en un exèrcit com l’orc. Per aquest motiu he fet un pupurri d’edicions i trobo que ha quedat prou bé

Fins aviat.

EMiN

Una trampa al marge del camí

Avui només us porto una curiositat advertència. Ja varem parlar d’aquesta espècie fa una temporada pel que aquí poc més explicaré.

Però al vídeo us vull mostrar com a vegades els animals fan el niu a llocs molt accessibles i si com en aquest cas són de les que s’enfaden si les vas a visitar sense invitació, és fàcil que sense voler acabis escaldat.

Les vespes rarament pessiguen quan estan anat a buscar menjar però toleren molt malament que t’apropis al seu rusc. Però clar si fan el rusc a una planteta al costat del camí, el drama està servit.

Una abraçada i obriu bé els ulls quan aneu a passejar pel camp 🙂

Bon dijous

Emin

Goblin en dragó

Fa molt temps que no faig cap entrada. La veritat és que he tingut moltíssima feina a la Universitat i a més a més he perdut el pare en un accident i no he tingut cap ganes de fer massa res.

Però fa pocs dies els companys d’una campanya de warhammer en la que estic participant em van fer un “regal” que vull compartir amb vosaltres.

El fet és que el màster de la campanya ens va proposar que cadascun de nosaltres proposéssim una unitat que ens fes il·lusió usar. Hi va haver tot d’idees esbojarrades i la meva va ser poder usar el meu globin en dragó.

A les primeres edicions del joc tots els generals de l’exèrcit podien anar en dragó independentment de la raça. Després això es va limitar i per exemple els goblins ja només podien anar en llop, aranya o paparro.

Però jo tenia un goblin en dragó pintat des de llavors i feia anys que estava mort de fàstic en una prestatgeria.

El fet és que els meus companys em deixen fer servir el meu goblin muntat a la propera batalla i participarà a la campanya fins que me’l matin. Per celebrar-ho l’he repintat una mica i li he posat una base de 50 x 50 mm (la que el joc defineix per a monstres).

Aquí us el presento

A veure si ara torno a ser una mica regular

PD: el perfil del drac el farem d’un pegàs per no tenir una miniatura tant poderosa que podria portar a un cert desequilibri a les partides

EMiN

Més indisciplinats

L’exèrcit goblin és indisciplinat, desorganitzat, més aviat covard i amb tendència a barallar-se entre ells.

Tot això ho he volgut representar en aquesta última unitat. Per donar aspecte de caos i confusió hi he posat un paparro volador de la banda goblin de WH underworld i el diorama d’un goblin intentant caçar un paparro petit per sopar mentre la mare se’l vol menja a ell. Per la tendència a la baralla i pèrdua de tropes pròpies he posat un troll que ha caçat un goblin i no sap si menjar-se’l o no. Per a representar la poca organització he posat a dos gòblins amb una xarxa intentant caçar paparros enlloc de lluitar. Finalment al fons de la unitat hi ha l’abanderat de FW. Un enorme domàs sortint pel fons de la unitat encara contribuix més a la sensació de descontrol.

Liderant la unitat hi he posat a Skarsnik i a Gobla, el general goblin que és amo i senyor de Karak-vuit-pics. He posat la miniatura de de 4a edició. Properament espero poder-vos ensenyar la de 7a edició.

Aprendre a volar és difícil

Els meus fills van caure diverses vegades del llit, després de diverses caigudes ho varem solucionar posant una barana al llit. A la natura els nens (polls) també cauen del llit (niu) però en aquest cas no hi ha segones oportunitats. Aquesta època de l’any és molt freqüent veure polls que han caigut del niu. Sovint són polls petits que encara no saben volar o que n’estan aprenent i els trobem al terra de jardins, parcs i balcons. La tendència habitual de la gent és agafar el poll i posar-lo en una caixa i intentar-li donar menjar o portar-lo a un vetrinari. Si fem això, el més habitual és, que tot plegat, acabi amb la mort del poll. Si contenim els nostres instints cuidadors i deixem el poll tranquil, el més probable és que els pares vinguin aviat a buscar-lo, el cuidin i aquest sobrevisqui.

Aquest és el cas del poll de tórtora turca (Streptopelia decaocto) que els meus nens van trobar un matí al balcó de casa. No sabia volar i no es movia quan t’hi apropaves de manera que hagués estat senzill agafar-lo. Enlloc d’això vaig treure els nens del balcó i vem esperar una mica. Al cap de poca estona va aparèixer la mare de la tórtora que la va cuidar i educar fins que aquesta va ser prou espavilada per saber volar.

Al balcó de la casa del costat al cap de poca estona s’hi va aturar la mare i poca estona després va venir al nostre balcó a buscar-la

Aquí us poso un petit algoritme per saber que cal fer quan trobem un ocell a terra. Però com podeu veure, la recomanació més habitual és: No FEU RES.

com_intervenir_quan_trobem_un_ocell_o_pollet_al_terra

Bon dijous estimats lectors.

EMiN

Temps de serps

Els rèptils són animals ectotèrmics (popularment coneguts com de “sang freda”). Els animals ectotèrmics regulen la seva temperatura per mitjans externs. En general la temperatura d’aquests animals depèn de l’ambient.

Per exemple, una serp, a primera hora d’un fred matí de primavera (aproximadament 10 °C), té la mateixa temperatura corporal que l’ambient en què es mou. El seu metabolisme i moviment queden molt alentits. Per aconseguir augmentar la seva temperatura corporal no ho farà per un procés metabòlic, com en els animals endotèrmics (els de “sang calenta”), sinó per un procés de comportament. Buscarà una zona adient per posar-se al sol, estendrà el seu ventre i es col·locarà de manera adequada per rebre la major radiació solar possible, captarà calor fins a arribar a una temperatura òptima de 37 °C, a la qual el seu metabolisme i locomoció es trobaran al nivell òptim. Aquest tipus de regulació de temperatura basat en la radiació infrarroja solar es coneix com a heliotèrmia.

Per aquest motiu aquesta època de l’any és molt bona per a poder veure serps. A l’hivern fa massa fred per elles i es passen el dia amagades. A l’estiu com fa molta calor tenen molta energia i es mouen molt depresa. Però ara al matí van molt a poc a poc i busquen llocs assolellats per a escalfar-se. Si al bosc hi ha arbres han de buscar clarianes i sovint van als camins i allí és fàcil de veure-les (i que les atropellin).

I tot això us ho explico perquè aquest cap de setmana he estat de casa rural al Montseny i els nens (una dotzena) entre les seves exploracions per la zona de bon matí (es llevaven a les 7) van trobar dues serps al camí. Les serps no van estar gaire contentes de la visita i van començar a marxar. Però tant a poc a poc, que els nens van tenir temps de venir a avisar i jo anar fins allí i encara veure-la un moment. Al migdia en van trobar una altra, però aquesta ja tenia molta energia i quasi ni la varem veure. Així doncs si teniu ganes de veure ofídids, aneu a fer passejades pel bosc al matí i segur que en podreu veure alguna.

El vídeo d’avui és cutrillo perquè la serp quan vaig arribar ja havia sortit del camí i s’amagava a sota les fulles

No tinc clar quina espècie de serp és, però penso que és una serp d’esculapi (Zamenis longíssimus)

Bon dijous

EMiN

Dos poden més que un

Avui us presento una petita “joia” warhameril. Ho poso entre cometes perquè no deixa de ser un tros de plom per a la majoria dels humans, però pels generals gòblins és una verdadera raresa. És tracta de dues miniatures antigues d’edició limitada esculpides per Kev Adams (l’escultor de tots els gòblins de metall de l’època). Els gòblins fets per ell són gòblins simpàtics, sempre somrients, potser una mica malparits però no malignes. Posteriorment següents escultors en van canviar l’estil i els van fer amb cares més agressives, més “dolents”. Hi ha qui prefereix un estil, altres l’altre. Jo com no tinc clar que m’agrada més tinc miniatures de totes les èpoques i colors.

goblin-xraxa
Com podeu veure tenen una cara somrient, més “tontets” que dolents. Que a un li caigui un moc no ajuda a veure’ls com espavilats
goblin-xarxa
Aquests semblen més espavilats, però tampoc els hi facis fer una arrel quadrada

A nivell de joc actualment no hi ha normes per elles. Són miniatures de la 3a edició en que el joc era molt diferent, pel que els faré servir només per a donar varietat a les unitats(I, II).

En concret el segon el convinaré amb el petit diorama de l’altre dia per a crear una escena de persecució.

diorama_goblin_perseguint_paparro
Un goblin està intentant menjar-se un paparro, sense saber que la seva mare el vigila d’aprop. Els companys del goblin que són uns putes, esperen a que la mare estigui diestreta menjant-se el goblin per a atrapar-la amb la xarxa i atonyinar-la

EMiN

Un bon garrot sempre fa goig

Nova unitat per la gran horda. Aquesta armada amb un garrot. Com sempre hi he afegit alguna “personalització”. Hi he posat un troll de mithril miniatures també amb un garrot, un heroi amb destral de 7ª edició i uns gòblins amb xarxa que us ensenyaré amb més detall en una propera entrada.

goblin-barrot-punxes

A nivell de joc els garrots són com una alabarda i donen un +1 a la força (donant una no gens despreciable F4 en una unitat bàsica i barata).

EMiN

Més fals que un duro Sevillà

Als cercles d’afeccionats al Warhammer i a les miniatures en general, hi ha un debat recurrent: és correcte comprar miniatures a clonadors (còpies de miniatures originals)?

És un debat en que hi ha gent en els dos extrems, defensors i detractors, i que sovint acaba amb males paraules.

Jo avui, coincidint amb la presentació d’aquest minidiorama d’edició limitada, explicaré la meva opinió al respecte. Per cert el diorama en qüestió és una còpia de resina xinesa que em va regalar en Fulkim, un general goblin amb que sovint intercanviem miniatures, d’aquí el títol i la reflexió.

La comercialització de còpies de productes amb marca registrada al mercat europeu és il·legal i perseguit per llei. El seu consum en perjudica les empreses fabricants, els dissenyadors i a les botigues i va en detriment del hobi, fent que a les empreses tinguin menys interès en treure noves miniatures i jocs en tenir menys beneficis. Aquest és el principal argument dels que estan en contra de la compra de miniatures copiades.

Tot i que l’argument és vàlid, jo penso que cal fer-ne diverses matitzacions, per mi avegades un clonador pot anar a favor del hobi i no en contra i en altres ocasions ser-ne molt perjudicial:

  • Parts de miniatura: tots els que fa anys que juguem a aquests jocs, tenim alguna miniatura a la que li falta alguna peça. Potser la vàrem perdre en una partida, potser ens va caure a terra i l’aspirador se la va endur o ens va arribar trencada en una compra a Wallapop. Sigui com sigui la realitat és que tenim una miniatura original a la que li falta un tros. Per mi quan la comprem a un clonador no fem res mal fet. No estem perjudicant a ningú i aquell clonador està fent un favor als afeccionats. Si aquesta peça que comprem a un clonador, la fem servir per a fer una transformació per modificar una miniatura i personalitzar-la podrem parlar directament que aquell clonador està afavorint el Hobi. Certament algú pot dir que has de comprar miniatures originals per a fer-ne transformacions, però sincerament crec que és ser més papista que el papa demanar que algú es compri un dragó sencer per usar-ne només el cap per a fer un estandart. En aquest blog hi ha dues transformacions (1, 2) fetes usant una part de miniatures clonades, si no hagués pogut obtenir una còpia a baix preu simplement no hagués fet la transformació. Ni GW, ni botigues de miniatures ni particulars han estat perjudicats per aquest fet.
  • Miniatures de tropa bàsica antigues: si una cosa destaca de les successives edicions de Wh és que cada cop calen més miniatures per a fer una unitat. A 4ª edició amb 12 gòblins feies, a 8ª les unitats poden tenir més de 40 miniatures. Si vas començar a 4a edició i tens miniatures de metall de llavors però vols jugar a una edició més moderna, possiblement et caldran més miniatures. Pots comprar una caixa de miniatures noves per ampliar la unitat antiga que tens. El problema és que les miniatures van canviant d’estil i les noves no quedaran bé amb les antigues. Llavors aniràs a comprar a segona mà i o no en trobaràs o tindran un preu especulatiu francament prohibitiu. Aquí de nou el clonador és el teu amic. Personalment considero que ni GW, ni les botigues no hi perden res. Es podria dir que els que tenen una miniatura original antiga si que queden perjudicats perquè els perd valor. Però sincerament són miniatures que tenen des de la infància, se les van comprar per jugar i hi van jugar tant com van voler. Ara són velles i el normal és que si no les usen les acabin llençant o donant als seus fills. Que algú en cloni alguna encara que en faci perdre valor no els perjudica, perquè ells no les tenen per vendre, i els especuladors que es dediquen a la compra venda de miniatures antigues… que es fotin!. Per cert en aquesta unitat l’abanderat de l’última fila és una còpia.
  • Miniatures edició limitada: aquí ja comencen els perjudicats. Les miniatrures d’edició limitada són exactament això, miniatures que compres (sovint a un preu més alt) per a tenir una cosa exclusiva. Si cada cop que surt una miniatura edició limitada al dia següent en pots comprar una còpia més econòmica el comprador deixarà de voler-la i GW de produir-la. Aquestes miniatures no són necessaries pel joc i si les vols paga-les al preu que valen.
  • Miniatures actuals: em sembla injustificable la compra d’aquestes miniatures en còpies. L’argument més freqüent per fer-ho és que les originals són molt cares. Doncs francament hi ha moltes altres aficions. Quan compres copies actuals estafes a l’empresa, a les botigues que viuen de vendre miniatures i perjudiques a la creació de nous jocs per què a les empreses deixa de sortir-los-hi rentable. No ho facis!

En resum, per mi no tota peça comprada a un clonador és igual, ni tots els clonadors són iguals. Alguns fomenten el hobi ajudant a completar miniatures i altres són un càncer. Però aquesta és la meva opinió i suposo que cadascú té la seva.

EMiN

Design a site like this with WordPress.com
Per començar