Quin soroll de bon matí

Alguns animalons han vingut de fora i són simpàtics, però de fet fan més mal que bé.

És el cas de la Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus). Aquesta cotorra originària de Sud Amèrica s’ha anat escampant per tot el món. La seva primera detecció a la ciutat de Barcelona es remunta a dos exemplars al Parc de la Ciutadella el 1975, a causa d’una fuga accidental, i des d’aleshores la seva població s’ha anat incrementant gradualment. L’any 1985 se’n van detectar una cinquantena, el 1991 més de 200. El creixement de la població barcelonina ha estat exponencial, doblant-se la població aproximadament cada nou anys. Progressivament s’ha anat escampant per tot el territori i actualment n’hi ha tant a la Catalunya interior com a totes les comarques litorals. Se la considera una espècie en expansió. Com és venut com animal de domèstic a molts llocs del món, són molts els països que n’estan tenint plagues (per això des d’aquest humil blog insistim en que cal que els animals domèstics siguin els propis de cada ecosistema).

Com a curiositat comentar que en ser una espècie de l’hemisferi sud, tot i viure aquí, cria els mesos d’Octubre, Novembre i Desembre, coincidint amb la primavera de la seva terra d’origen.

Aquí un parell de vídeos de les que crien i criden al costat de casa meva.

Bon dijous

EMiN

L’horda snotling

Fa un any quan encara es podien per tornejos vaig participar en un torneig amb una horda Snotling. Era un torneig per parelles pel que només necessitava 1000 punts, però tot i així em van caldre pintar molts ninos.

En aquesta i la propera entrada us explicaré el procés.

El primer que vaig fer va ser fer la llista d’exèrcit. Sembla una tonteria però si planifiques el que necessites no perdràs temps pintant miniatures innecessaries ni te’n deixaràs cap per muntar/pintar.

La llista tenia

· 4 personatges snotligs

· 15 bases de snotlings

· Tres vagonetes

· Un gegant

La següent tasca que vaig haver de fer, va ser recopilar tots els Snotlings que tenia per casa (alguns estaven per muntar, altres ja muntats, altres fent bonic a bases d’altres miniatures)

Les bases que ja tenia eren de 7 Snotlings, però no en tenia prous per fer les que em faltaven amb tantes miniatures vaig dedicar-me a omplir les bases amb altres coses.

warhammer-snotlings
L’escorça de pi va molt bé per simular pedres

Posteriorment i en cadena va començar el procés de pintat.

warhammer-sntlings
snotlings-imprimats
Imprimats denegre i després un blanc sagital
Va ser una llarga cadena de muntatge

En total van ser més de 120 Snotlings. D’aquí uns dies els veurem pintats.

EMiN

D’alguns cada cop n’hi ha més, l’esplugabous

L’esplugabous (Bubulcus ibis) va començar a viure amb els búfals d’aigua d’Àfrica, després va acompanyar animals domèstics, especialment les vaques i bous i s’ha estès per tot el món acompanyant els éssers humans i els seus animals domesticats. És un animal apreciat perquè es menja els paràsits dels grans herbívors.

Ha experimentat un dels creixements més ràpids naturals de qualsevol espècie d’ocell. Era originàriament nadiu de les parts meridionals de la península Ibèrica, Àfrica tropical i subtropical i l’Àsia tropical i subtropical humida. Al final del segle XIX, va començar a ampliar la seva distribució a Àfrica meridional; el 1908 es va albirar per primera vegada a Sud-Africa. L’espècie va arribar a Nord-amèrica el 1941, més tard va ser vist criant a Florida (1953), i també per primera vegada al Canadà el 1962, però de fet a tot el continent: Cuba el 1957, a Costa Rica el 1958, Mèxic el 1963… A Europa, l’espècie havia disminuït històricament a la Península Ibèrica, però en l’última part del segle XX va augmentar significativament i després va començar a colonitzar altres parts d’Europa; França el 1958, Itàlia el 1985, Regne Unit i Irlanda el 2008. A Austràlia va començar a arribar als anys 40, amb l’espècie establint-se al nord d’aquest continent. Va començar a visitar regularment Nova Zelanda als anys 60.

En resum estem parlant d’una espècie no perjudicial que d’una manera natural s’ha anat escampant pel planeta (vaja, sembla una bona noticia). Però la dada més interessant, que justifica aquesta entrada, és que el 2021 ha colonitzat el pati de casa.

I doncs estimats lectors, vosaltres n’heu albirat algun últimament?

Pista: el dia que pogeu tornar a anar a l’aeroport, si esteu atents al voral és fàcil que en veiem algun.

EMiN

Gran cap en Porc

Avegades hom es desvia del camí traçat i pinta una miniatura no prevista, però se m’ha de perdonar, no puc passar-me un any pintant miniatures totes iguals.

Per aquest motiu he pintat aquest cap orc en senglar d’Avatars of war. La vaig comprar ja fa anys a la difunta botiga Plan B de Gràcia. La desgràcia és que a la miniatura li faltaven dues peces (part de la capa i el trofeu) pel que he hagut de buscar un cap de nan de la caixa de restes per a posar-ni un i usar una mica de masilla. Aquí us mostro com hauria d’haver estat i meu el resultat.

heroe-orco-montado-jabali-guerra-avatars-of-war
Jefe_orc_porc_senglar_Avatars_of_war
Com Sant Martí patró dels cavallers, el meu orc va compartir la seva capa amb algun goblin fredolic

EMiN

Alguns que no hi eren han tornat i ara no hi caben

El cabirol (Capreolus capreolus) està emparentat amb els cérvols tot i que de mida recorda més una cabra. A l’estat adult, el cabirol té una alçada a la creu de només 76 centímetres com a màxim i un pes d’entre 15 i 30 quilos. Els mascles presenten banyes petites de tres puntes que muden cada any a principis de l’hivern i s’han acabat de desenvolupar ja quan comença la primavera (en els cèrvids mascles les banyes muden cada any, en canvi a les cabres les banyes són permanents tota la vida (típica pregunta de trivial). Són característics els sons que emeten els dos sexes, similars a un lladruc (si un dia sou a un bosc i sentiu lladrar és possible que qui ho faci sigui un cabirol i no un gos).

A principis dels anys 80 el cabirol es considerava extingit a Catalunya. Però a finals dels 80 i principis dels 90 la Generalitat amb la col·laboració d’entitats de caçadors van iniciar un procés de reintroducció a diversos punts de Catalunya. La campanya va funcionar tant bé que actualment a moltes regions del territori se’l considera una plaga… i és que els humans la “liem parda” fins i tot quan ho volem fer bé.

A Capçanes hi ha bastants cabirols i tot i que són bastant esquerps i surten quan hi ha poca claror, sovint quan vas a passejar les “loques” (un parell de gosses que no tenen aquest malnom per la seva actitud tranquil·la i prudent davant la vida) n’aixequen algun.

Aquí en podeu veure un gravat aquest nadal, just abans de les nevades

Bon dijous

EMiN

Com conservar pots de pintura

Una nova entrada de les que a mi més m’agraden. Us exposo un nou truc que m’han ensenyat fa poc i que l’he trobat fàcil i útil.

Les pintures en general i les de GW en particular, tenen el trist defecte d’assecar-se amb molta facilitat.

Per a evitar que passi convé que les conserveu en un lloc ben fresc. Això no sempre és possible i sobretot a l’estiu tendeixen a passar calor i a secar-se. Si és el vostre cas i tampoc les podeu guardar en “fresc”, una manera d’ajudar a conservar-les, és anar posant una miqueta d’aigua i anar-les remenant de manera periòdica. I aquí és on ve el truc: remenar-ho és difícil, jo sempre ho feia amb un escuradents, però perdia molta pintura.

ikea
cof

Fa poc em van dir que anava molt bé posar-hi un clau o una boleta de metall i sacsejar-la amb força deprès de provar amb diversos objectes finament el que m’ha ant millor són els tacos de metall de la llibreria Billy d’IKEA. Tenen la gràcia que són petits però molt pesats pel que hi caben bé al pot i tenen prou pes com per barrejar la pintura (l’altre cosa bona és que en tenia un munt en una bossa al fons d’un calaix).

Ara us paso un tutorial bastant cutre a mode d’exemple de com he recuperat una pintura marro (Dwarf flesh) que estava quasi seca:

1.- Pintura quasi seca, la pots posar de cap per avall i no cau.

2.- Li posem una mica d’aigua

3.- Hi posem una peça de metall:

Com us deia les peces metàl·liques de la llibreria Billy són les meves favorites

4.- I ho sacsegem amb vigor

En aquest cas vaig estar més d’un minut d’intensa sacsejada

6.- I ja tenim un nou color preparat per a pintar

Ara ja no és prudent posar-lo de cap per avall

Això és tot. Espero que us hagi estat útil

EMiN

Gòblins fanàtics

Una de les miniatures més icòniques de l’exèrcit de gòblins nocturns són els gòblins fanàtics.

Quan van a la batalla alguns gòblins prenen un beuratge fet amb un bolet al·lucinogen anomenat “barret-boig”. Això fa que el goblin entri en un estat d’hiperactivitat i li augmenta enormement la força. Els seus companys el lligen i el mantenen atrapat fins que s’apropin els enemics. Llavors li donen una cadena amb una enorme bola a un extrem i el llencen contra l’enemic. L’enemic l’únic que té temps de veure és una enorme bola de ferro lligada a un goblin completament boig que es llença contra ells destrossant-ho tot.

A nivell del joc, pots portar fins a un màxim de 3 fanàtics per cada unitat de gòblins nocturns. Aquests es mantenen ocults fins que un enemic arriba a 20 cm. Llavors es llencen 5D6 en la direcció que vulguem (típicament contra l’enemic, però no és obligatori) i si impacten faran 1D6 de F5 que anul·la armadura. Això fa que aquelles unitats cares, de pocs individus i amb molta armadura tinguin molta por dels fanàtics. A partir del següent torn avançaran 5D6 però amb un moviment aleatori.

warhammer-goblin-fanàtic

La clau de la unitat és la “por“. De fet molt poques vegades els fanàtics fan baixes significatives a l’enemic. Sovint en el seu moviment aleatori acaben fent més baixes pròpies que a l’enemic. Però molts generals els hi tenen verdadera por i actuaran de manera estranya per a intentar evitar-los. Per això alguns generals gòblins veterans porten molt pocs fanàtics o no en duen cap. Com l’enemic no sap que no en duus seguirà actuant de manera estranya i intentant no apropar-se a la unitat. Finalment acabarà descobrint que no en tens però mentrestant ja has estat fent el teu joc i alterant el seu. A més a més evites que quan sortint amb el seu moviment aleatori acabin entorpint les teves tropes i matant els teus propis soldats (cosa que és bastant habitual)

warhammer-goblin-nocturn
La cadena de metall del model de 4ª edició és molt fràgil i sovint es trenca pel que alguns tenen “boles alternatives”

Per a aquesta batalla encara no tinc molt clar quina és la millor tècnica a seguir. Per una banda tant jo com l’enemic tenim la possibilitat de portar un nombre enorme de fanàtics i forma part de la gràcia de la partida tenir un caos de fanàtics corrent per sobre la taula. Per altre banda i assumint que ell en durà molts i que es mouen de manera aleatòria, podria no portar-ne cap i deixar que siguin els seus fanàtics els que provoquin el caos. L’avantatge que tindria fer això és que tindria més punts per a les tropes.

De tota manera aquesta no és una decisió que hagi de prendre avui, si no més aviat al contrari. És una decisió que prendré a l’últim moment. El que faré és tenir un enorme número de gòblins fanàtics pintats per poder decidir en aquell moment quants en vull portar.

warhammer-fanatic-goblin
Model de 6ª edició. També de metall

Properament aniré presentant fanàtics de diferents edicions. Crec que tinc tots els models des de 4a edició fins als actuals de Age of Sigmar. Em faria gràcia tenir-ne algun de tercera edició, però són molt escassos i difícils de trobar.

EMiN

Nota tàctica: Els fanàtics apareixen quan una miniatura enemiga està a 20cm de la unitat que els duu. Llavors s’atura el joc i es fan sortit els fanàtics. En el cas que l’enemic estigués fent una càrrega podrà triar si vol acabar-la (i creuar els fanàtics) o quedar-se aturat. Si era un moviment normal, no podrà creuar els fanàtics. PERÒ UNA UNITAT PROPERA ENEMIGA QUE HAGI DECLARAT CÀRREGA AQUELL TORN I QUE NO SIGUI LA QUE HA FET SORTIR ELS FANÀTICS, NO PODRÀ TRIAR. O sigui que haurà de creuar els fanàtics. D’aquí que l’elecció de la direcció cap a on es llencen els fanàtics és molt important doncs permet bloquejar l’avanç del rival o forçar a creuar-te els fanàtics absorbint un munt d’impactes.

Els d’aquí també envaeixen: Estornells

En entrades anteriors he parlat d’espècies d’altres regions que s’han introduït al nostre medi hi estan tenint un efecte molt perjudicial. Però hem de saber que aquest fenomen és bilateral i també hi ha especies d’aquí que estan sent molt perjudicials a altres ecosistemes, un d’ells és l’estornell.

L’estornell (Sturnus vulgaris) és una espècie originària d’Euràsia i que ha experimentat una gran expansió a Europa durant les darreres dècades. Els estornells són adaptables i omnívors pel que s’han adaptat molt bé en molts països on s’han introduït i on són considerats una plaga (Amèrica, Àfrica i Nova Zelanda). A Austràlia on encara no s’hi ha establert hi ha compensacions econòmiques per la gent que en caci algun. I és que pot perjudicar espècies autòctones per la competició per trobar llocs on fer-hi nius, són devastadors pels cultius, en fer estols de mils d’exemplars i es fiquen dins dels grans nuclis urbans quan s’apleguen a dormir (llavors el seu soroll i deposicions són molt molestos pels veïns).

cotxe-caagat-per-ocells
Coses com aquestes són les que fan tant populars arreu del món els estols d’estornells (Foto comRadio)

Però pel que són coneguts els estornells és per anar en grup de centenars o milers d’exemplars i fer curioses coreografies. Quan volen fan molt soroll, informant la resta d’individus de quina és la seva posició i gràcies a això els individus dins del bàndol no es toquen entre ells ni es fan mal. Aquestes coreografies les fan per tal de defensar-se dels depredadors, que tenen una major dificultat per poder atrapar-los i centrar-se en una sola víctima. També ho fan pels beneficis tèrmics de volar en formació durant els mesos de més baixes temperatures.

I de nou tot aquest rotllo té un motiu i és que en poder sortir de la ciutat aquests dies de Nadal he anat als aiguamolls de l’empordà. El fred d’aquests dies ha fet baixar els estornells del Nord d’Europa i els podeu veure fent boniques formes abans d’anar a dormir (Encara que costa de veure al vídeo, el motiu d’aquests dibuixos era que hi havia un falcó intentant-ne caçar algun)

Bon dijous

EMiN

Propòsits d’any nou

Hi ha estudis que demostren que fer públic un propòsit que ens fem, en disminueix les probabilitats que que l’acabem acabant (aquí us adjunto un TedTalk que ho expliquen per si teniu molt de temps lliure)

De tota manera ja és públic per tots els que em seguiu que l’objectiu d’aquest blog, és fer un exèrcit de 5000 punts de góblins nocturns per a poder fer una megabatalla contra un altre general goblin, dew manera que no té sentit que ara no us vulgui ensenyar el próposit d’aquest any.

Us he anat ensenyant el que serien les unitats singulars (les mes cares en punts, eficaces i divertides de pintar). Aquest any em toca pintar infanteria, o sigui gran quantitat de miniatures avorrides i monòtones. L’altre dia vaig fer una foto de grup per veure el que el em falta (aquí hi ha 290 miniatures, en total tinc 450 góblins nocturns per pintar, però no les vaig treure totes).

goblins-nocturns-pendents-pintar
Per increïble que sembli, això és més o menys la meitat del que tinc per pintar aquest any-

Pintar tot això en un any serà molt tediós i és possible que fracassi, però ja us puc ensenyar la segona unitat pintada. És la unitat del general i són 35 góblins més. Que amb l‘anterior unitat ja són 60 góblins pel Waaagh.

Grom-el-panxut-en-tro-unitat-goblin
Grom-el-panxut-en-tro-unitat-goblin
oblin

Bon any

EMiN

I si no vinguéssim dels monos?

L’infinit ensopiment que representa passar-se tots els caps de setmana confinat a un municipi ha fet que m’hagi posat a jugar amb la canalla de casa. Això que acabo de dir és una mica mentida perquè hi jugo bastant, però fins ara no havia arribat a dedicar tant de temps de la meva vida a fer fileres de dinosaures de plàstic.

El preferit dels nens i motiu de moltes baralles és el Dimetrodon. Possiblement el dibuix de l’entrada en té part de la culpa. Perquè quan el van veure en un llibre de warhammer tots dos van voler jugar amb el dinosaure que escup foc.

dimetrodon
dig

Però curiosament el Dimetrodon no era un dinosaure. El Dimetrodon es va extingir 40 milions d’anys abans de l’aparició dels primers dinosaures. El seu aspecte i la seva fisiologia recorden els rèptils, però Dimetrodon té un parentesc més proper que amb els mamífers (sense ser-ne un avantpassat directe) que amb els rèptils actuals. Dimetrodon és classificat entre els «mamífers basals», un grup que tradicionalment s’ha conegut com a «rèptils mamiferoides». Per tant, Dimetrodon i els mamífers coincideixen dins el clade dels sinàpsids, mentre que els dinosaures, rèptils i ocells pertanyen al clade dels sauròpsids.

Vaja en resum: oi que mola més ser mig parent, ni que sigui llunyà, del Dimetrodon que de l’orangutà?

Dimetrodon-menjant-galeta
El Dimetrodon era un carnívor alfa, o sigui que no hi havia cap animal que se’l menges a ell

I amb aquesta apassionant entrada ens acomiadem fins a l’any que ve, tot desitjant que els reis us portin moltes joguines i amb una mica de sort un Dimetrodon.

Bon dijous

EMiN

Create your website with WordPress.com
Per començar