Els goblins nocturns no tenen cavalleria. Bé tenen els paparros saltarins, que tècnicament són goblins muntats sobre un paparro. Però a la pràctica estan anys llum de ser una cavalleria convencional.
Però fa temps vaig adquirir un gran lot de segona mà i entre d’altres coses hi havia un carro orc transformat en un carro goblin tirat per paparros. Em va fer moltíssima gràcia i és el primer que vaig pintar d’aquell lot i a més a més vaig aprofitar per fer-me’n una parella.
Ara aprofitant aquest projecte descomunal me’n faré dos més.
Avui és dijous i els dijous són dies d’animals, no de bola de drac.
Avui us porto un curtíssim vídeo gravat al Mas, però no al de la meva família, aquest és el Mas de la família de la meva dona.
Podeu veure com un estol de falciots, al capvespre, es fan un tip de menjar mosquits a sobre del jardí de cactus. A la meva gravació no s’aprecia la bellesa del moment ni com en alguna ocasió passen arran del meu cap quasi tocant-me.
El falciot negre, (Apus apus) és el falciot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà. S’alimenta d’insectes que caça al vol i, com tots els falciots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l’aire, on no sols caça, sinó que fins i tot hi dorm i s’aparella. Només pon en l’època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets.
Sóc conscient que no és més espectacular un senglar però el falciot menja mosquits o sigui que mola més
Fa temps varem començar entre 9 generals una campanya per a la reconquesta de Karak vuit pics. És la campanya més treballada i més divertida de les que he participat. En general tothom porta totes les miniatures pintades i si alguna no està pintada sol ser degut a que per les característiques de l’escenari no en tenia suficients d’aquell tipus pintades. I de fet això és de el millor de la campanya, que té tants escenaris que no hi ha dues batalles iguals. Té una pàgina web i tot, per si li voleu fer una ullada: https://orkete.wixsite.com/karakochopicos
Bé aquest cap de setmana em va tocar partida de la campanya contra un dels millors generals de warhammer que conec (no se que tal seria com a general Romà però suposo que hagués ocupat la Gàl·lia amb facilitat…) i tot i que el resultat de la batalla ja us el podríeu imaginar després del que us he dit, no explicaré el resultat perquè en vol fer un informe a cargad (tipus aquest) i no vull fer spiolers.
Per fer l’informe de la batalla, tipus els de l’antiga White Dwarf, m’ha demanat la meva llista de batalla i he pensat que li envio des d’aquí (i així aprenc com adjuntar PDFs). De passada també us ensenyo quatre fotos de la partida.
Bon dia estimats lectors. No us penseu que he abandonat el projecte de la gran batalla de 5000 punts. Tot el contrari estic treballant a en el projecte i aprofitant qualsevol excusa per a incloure noves miniatures.
Aquests dies aprofitant que he començat a jugar amb el meu germà i els meus fills a Warhammer Underworls he pintat la banda de Mollog.
És una banda estranya, té una miniatura central increïblement poderosa i tres paparros estranys (un bolet, un volador i un que és una pedra) que són més aviat fluixets. Però entre els quatre us poden donar grans alegries.
Evidentment els he posat sobre bases quadrades i així els puc usar pels dos jocs.
El troll molon. No se si l’usaré com a Troll en una unitat de trolls de pedra o com a filler en una unitat de goblins
Properament espero poder-vos ensenyar una altra banda de warhammer Underworld que també podrà ser inclosa al meu exèrcit. Sabeu quina pot ser 🙂
Avui no us porto cap animal gravat a les terres del Mas. Avui vull fer una reflexió sobre un fenomen que està posant en perill el nostre ecosistema, les especies invasores. Sovint es diu que els caçadors són els responsables de la desaparició d’espècies, però per controvertit que sigui dir això, es molt més danyí per un ecosistema un gat domèstic que surt a passejar pels patis d’una urbanització que un caçador. I el més danyí de tot és la introducció de noves especies.
Hi ha lleis que prohibeixen l’alliberament d’espècies exòtiques, però és la típica llei inútil impossible de fer complir. A més a més cal tenir en compte que sovint els animals no són alliberats expressament si no que s’escapen. Així poc a poc ha aparegut el cargol poma, el cranc de riu americà, la cotorra argentina… i fa uns dies vaig veure aquesta tortoreta diamant (Geopelia cuneata) que si troba parella aviat serà una nova invasora.
Personalment crec que a les botigues d’animals haurien de vendre animals autòctons: esquirols, tortugues d’estany, tortugues de terra autòctones, eriçons, garses… així apareixen granges de cria d’aquests animals, alguns dels quals tenen poblacions en franca regressió i quan a la gent se n’hi escapés algun o l’alliberés en repoblaria els boscos enlloc de causar desastres ecològics.
I un altre exemple, al parc natural de Collserola és més fàcil trobar-hi un peix asiàtic i una tortuga americana que un animal del territori (vídeo gravat per mi el primer dia de desconfinament ).
Sóc conscient que no em farà cas ningú perquè ara el que mola és adoptar gats i galgos presumptament traumatitzats i insultar els caçadors. Però no us enganyeu, els animalistes que diuen estimar la natura, no la cuiden. L’únic que fan és humanitzar alguns animals projectant en ells rols humans i sovint fan molt mal als ecosistemes. Un ecologista estudia els ecosistemes i en procura la seva conservació i adoptant gossos no salvarem els nostres boscos, però criant i alliberant especies autòctones potser sí. I actualment qui té més cura dels nostres boscos i de la seva biodiversitat, alimentant i alliberant especies són les colles caçadores.
Fa uns dies us vaig explicar com imantar les bases. Avui toca fer les bases de moviment.
Avui us explicaré com poso el metall a les bases de moviment.
En primer lloc necessitarem una peça de metall on s’hi pugui unir un imant (ferro). Per saber-ho agafes un imant i vas buscant per tota la casa /supermercat a on s’uneix. Ja us avanço que les llaunes de Schweppes tenen ferro.
Un cop trobada la llauna adequada la tallarem amb unes alicates de tall. Jo en faig servir unes especials per metalls que el tallen i al mateix temps en pleguen les vores per evitar talls.
Primer la tallarem i la transformarem en dues dimensions.
Després retallarem només de la mida de la base triada
Finalment ho enganxarem. Ja us vaig dir que després de moltes proves la pega que em va millor a mi és una anomenada no mas clavos.
Com la llauna era corbada i la volem plana, caldrà aguantar-la amb unes pinces fins que estigui ben sec del tot. Si la base és molt llarga a vegades cal anar-la enganxant per trams per evitar que la memòria del metall ens ho desenganxi.
I un cop enganxat el metall a la base de moviment i un imant a les bases dels goblins, aquests no ens cauran encara que els posem de cap per avall.
És broma, la Marta és un bonic nom de noia, però també és el nom d’un mustèlid propi de les nostres terres.
El seu nom taxononòmic és el Martes martes. Mesura prop de 25 cm d’alçada i 50 cm del cap fins al començament de la cua, que mesura prop de 30cm. Un exemplar adult pesa al voltant d’1,5 kg. Posseeix un cap petit, un musell agut, un cos prim, potes curtes encara més llargues que altres mustèlids i pelatge espès i suau, marró fosc en gairebé tot el cos, excepte a la gola i el ventre, que són d’un color crema groguenc. No són facils de veure, però la càmera del Mas n’ha pogut gravar una.
Encara hi he de pensar una mica i solucionar alguns problemes de volum però tinc clar que les tropes seran comandades per aquesta preciositat:
Em van passar un arxiu per a imprimir en 3D a un no Grom el panxut. És una versió del Grom el panxut de 4a edició de warhammer però inspirada en el videojoc Total War.
Em va costar però vaig trobar un noi de Tremp que em va imprimir la miniatura tota sencera i em va fer una segona impressió només del Grom i el Nibbit. Aquesta versió a peu, serà el meu general.
Ha estat fet per un noi anomenat Eamman Gassemy que ha penjat molts arxius en 3D inspirats en el videojoc Total War. Té una versió de l’ídol de Gorko o Morko o una versió del mamut del caos espectaculars. Jo probablement intentaré fer-me imprimir els paparros que té.
Pintar blocs d’infanteria de 25 o més miniatures sovint es pot fer tediós per la gran monotonia.
És per aquest motiu que sovint es posa alguna cosa per omplir (filler). Això hi ha qui ho veu com una manera d’estalviar feina, però no és ben bé així. Els fillers solen donar més feina i hi sols dedicar més temps a pintar-los que a la tropa bàsica, però la seva gràcia és permetre pintar altres coses i donar varietat a l’exèrcit.
Avui us presento el primer que he fet. És un troll d’un altre joc però amb la base del troll del pas de la calavera, quedarà perfecte al mig d’una unitat goblin.
Avui una història que sovint acaba en tragèdia, l’enlluernament en carretera.
Els animals nocturns tenen ulls molt sensibles i queden enlluernats i paralitzats amb la llum dels fars del cotxe. Això sovint els causa la mort per atropellament.
Aquí veiem un gamarús encegat pels fars del meu Porsche Cayenne 🙂